L'habitatge i la precarietat laboral aboquen a la pobresa més d'un milió de persones a Catalunya

El 17% de la població de Catalunya o, el que és el mateix, 1.351.000 catalans es troben actualment en situació d’exclusió social. Així es desprèn de l’últim informe sobre l’exclusió i el desenvolupament social a Catalunya elaborat per la Fundació FOESSA (Foment d’estudis socials i de sociologia aplicada) que Càritas Catalunya ha presentat aquest dijous. D’aquesta manera, a Catalunya hi ha ara 73.000 persones més en situació d’exclusió social que el 2018, quan es va realitzar l’últim d’aquests informes abans de la pandèmia de la covid-19.

L’estudi, que a Catalunya ha comptat amb una mostra de 1.200 qüestionaris que es van respondre entre el febrer i el juliol del 2024, assenyala dos grans motors de la problemàtica: l’habitatge i la precarietat laboral.

El problema de l’habitatge, amb les seves moltes dimensions, és, de fet, el principal factor de desigualtat social, segons recull l’estudi FOESSA. Així, la precarietat a l’habitatge afecta 568.000 llars de Catalunya i arriba a dos milions de persones. Una de les situacions que més han preocupat els responsables de l’informe en aquest aspecte és el fet que el 13,3% de la població (un milió de persones) entra en situació de pobresa severa una vegada fa front a les despeses de l’habitatge. A més, el 12,6% viu en situacions d’amuntegament greu, és a dir, amb menys de 15 m² per a cadascun dels habitants de la llar.

L’informe també apunta que el 6,3% de la població catalana, un 2,4% més que el 2018, pateix "tinença en precarietat" i viu en habitacions de relloguer, en cases ocupades o en procés de desnonament. Els responsables de l’informe, atenent les últimes dades disponibles del 2016, xifren en 12.294 les persones que viuen al carrer a Catalunya.

Precarietat laboral

L’estudi assenyala, d’altra banda, que el 38% de la població ocupada de Catalunya (1,4 milions de persones) pateix precarietat laboral. En altres paraules, i tal com ha resumit el coordinador de l’informe, Raúl Flores, "treballar ja no et salva de l’exclusió". El 55,4% de les persones en exclusió social viuen en llars on la principal persona sustentadora treballa.

Una altra de les principals conclusions de l’informe és que els grans perjudicats de l’exclusió social són els nens, nenes i adolescents. El 32,6% dels menors de Catalunya es troben actualment en aquesta situació. El 2018, aquesta xifra era d’un 25%. És la taxa "més elevada d’entre tots els grups d’edat i de les més altes a nivell europeu", ha lamentat Caye Gómez, de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya.

FOESSA conclou que hi ha factors que multipliquen l’efecte de l’exclusió. En concret, es refereix a la salut i als vincles socials. Des de l’informe del 2018, per exemple, s’han multiplicat per quatre els casos d’aïllament social en situacions d’exclusió severa. "On hi ha vincles, l’exclusió és reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera", ha explicat Flores, que detalla que no només és important la quantitat de vincles o relacions socials, sinó la solidesa d’aquests. Són importants les "persones que puguin donar-nos suport econòmic en un moment adequat, que ens escoltin o que ens facin un lloc en moments de dificultat", ha detallat. A més, tenir una xarxa social sòlida redueix fins a un 30% el risc de tenir una malaltia.

L’estudi també assenyala que l’exclusió social afecta especialment dones i immigrants. Així, una de cada cinc llars encapçalades per una dona i el 43% de la població d’origen migrant es troben en situació d’exclusió social.

Pacte nacional d’habitatge

Per pal·liar un fenomen que cada vegada afecta més persones, el president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, ha reclamat un Pacte Nacional per l’Habitatge que busqui, sobretot, ampliar el parc públic de lloguer social. També ha cridat a ampliar la moratòria en els desnonaments fins que les persones desallotjades tinguin un habitatge alternatiu, especialment en els casos en què hi hagi nens o persones vulnerables.

A més, i d’acord amb la gran incidència de la problemàtica en la població més jove, Busquets ha proposat una "retribució universal de criança" i "polítiques d’ocupació que facilitin l’entrada i l’estabilitat dels joves al mercat laboral". "Hem normalitzat que el 30% de la població pateixi precarietat laboral. No ho podem permetre", ha denunciat el president de Càritas.

En aquest sentit, Busquets ha volgut destacar que la "desconfiança" i la "por" que genera l’exclusió social fa que els afectats "busquin solucions de manera individualitzada". "Els missatges simplistes, la desinformació i l’ús polític de la por fragmenten la convivència i erosionen la democràcia", ha denunciat.