Catalunya elimina l’“interès públic” dels projectes de renovables però redueix a la meitat el seu temps de tramitació

Mentre al Brasil, a gairebé 7.000 quilòmetres de distància, es continua debatent com prescindir dels combustibles fòssils, el Parlament de Catalunya va donar llum verda dimecres passat a un decret llei que ha de contribuir a descarbonitzar la producció d’energia i l’economia en general. El nou document, modificat després que el Govern l’hagués de retirar abans de l’estiu per manca de suports, ja no cataloga les energies renovables com a projectes d’“interès públic superior”, com estava previst en un principi, i en restringeix la instal·lació en terrenys agrícoles de regadiu.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, admet que aquest canvi suposa “una renúncia”, però considera que la resta del text, aprovat per una àmplia majoria –amb els vots a favor de Junts, ERC i Comuns i les abstencions del PP, la CUP i Aliança Catalana–, s’ha enriquit “gràcies a les negociacions de les últimes setmanes”. “El patriotisme, avui dia, passa per la descarbonització”, va afegir la consellera.

Paneque defensa que la normativa validada suposa “un missatge molt positiu” cap als promotors de parcs eòlics, fotovoltaics i de bateries. Avui dia, per tramitar un projecte d’aquest tipus es triguen de mitjana tres anys. “A partir d’ara, amb l’eliminació d’alguns informes i la simplificació administrativa, aquest temps d’espera es reduirà a la meitat”, va anunciar Paneque. Durant els darrers mesos, el Govern ja ha centrat part dels seus esforços a desbloquejar projectes, però Catalunya continua avançant molt lentament en el desplegament de les renovables. El decret també facilitarà els processos per construir noves línies elèctriques, que donin més resiliència al sistema després de la gran apagada del mes d’abril.

Camps de bateries

Una altra gran novetat és la regulació dels camps de bateries, que fins ara es trobaven en una mena de llimbs legals. En aquests moments, la conselleria té sobre la taula 150 peticions per construir aquest tipus de plantes. Paneque va assenyalar que aquestes instal·lacions serveixen per donar estabilitat al sistema elèctric quan les principals fonts d’energia depenen del sol i del vent. Algunes d’aquestes instal·lacions es col·locaran dins del perímetre de parcs renovables existents.

Un altre element necessari per equilibrar la generació d’energia és l’ús dels embassaments com a megabateries a través de les centrals hidroelèctriques reversibles, com la que es projecta a la Baells. Sobre aquestes instal·lacions, el decret estableix que les concessions puguin ser de 50 o 75 anys, amb l’objectiu d’oferir més garanties als promotors, en comptes dels 25 anys previstos fins ara.

Noves mesures i impuls a l’autoconsum

El nou marc legal també fomentarà les pèrgoles fotovoltaiques de fins a quatre metres d’alçada; les comunitats energètiques municipals (que seran d’interès general); la reducció dels terminis per tornar a potenciar plantes (pensada per a la indústria); la col·locació de plaques fotovoltaiques a prop de carreteres, i l’impuls als parcs eòlics d’autoconsum, pensats principalment per a indústria. Aquest darrer punt permetria a més empreses seguir els passos de Kronospan a Tortosa i Amazon al Far d’Empordà, que disposaran d’aerogeneradors per abastir-se.

Aconseguir el consens

La majoria de la cambra va aplaudir l’acord assolit amb els sectors implicats en les renovables. “El decret s’ha millorat i està consensuat, a més de donar garanties als agricultors”, va destacar Jordi Munell, de Junts per Catalunya. Montse Bergés, d’ERC, va recordar que les renovables són “innegociables”, però “no a qualsevol preu”, i va celebrar que el nou redactat sigui respectuós amb el paisatge i el sòl agrari.

Lluís Mijoler, dels Comuns, va advertir que les emissions contaminants continuen augmentant i va reclamar al Govern més mesures per lluitar contra l’emergència climàtica: “Cal accelerar les renovables a través d’acords amb el territori, però encara no tenim pressupostos de carboni”. El pacte dels Comuns per votar a favor del decret inclou la posada en marxa de l’Agència de la Natura i l’aprovació dels plans per protegir les espècies de fauna i flora amenaçades.

El PP i Vox van intentar convertir el debat en una discussió sobre el futur de les nuclears. La popular Eva García, tot i l’abstenció del seu grup, va criticar que el decret introduís canvis poc justificats amb l’“excusa” de l’apagada i va definir les centrals nuclears com a “pilars imprescindibles” per disposar d’energia estable. “Vostès ho saben i ho han de reconèixer en públic”, va etzibar al Govern. Des de la CUP, Daniel Cornellà va exigir l’aprovació del PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya) i va expressar dubtes sobre el decret. Tot i això, va reconèixer que conté “modificacions interessants” perquè la instal·lació de renovables doni garanties al territori.

El repte de Catalunya, amb normatives com la que es va aprovar dimecres passat, és posar-se al dia en generació d’energia neta i millorar la situació precària de les xarxes elèctriques, en la línia dels objectius mundials de reducció d’emissions que es negocien a Belém.

Subscriu-te per seguir llegint