Classes d'autodefensa per "sobreviure" a agressions masclistes: "Necessitava eines per sentir-me més segura"
Les formacions consisteixen en tècniques bàsiques que permeten "apropiar-se del cos" i saber escapar de possibles atacs

La instructora i una alumna practiquen tècniques per escapar d'una agressió. / ACN
Nazaret Romero / Laura Fíguls (ACN)
Sobreviure a possibles agressions masclistes. Aquest és l'objectiu que reuneix dones com la Montsant i la Julia en classes d'autodefensa per saber com reaccionar davant diferents situacions de violència. Hi van un cop a la setmana i la formació els permet ara estar més tranquil·les perquè són "més conscients" de l'entorn i saben com actuar. "Necessitava eines per sentir-me més segura i tranquil·la", diu la Julia, mentre la Montsant afirma que les classes l'han permès afrontar pors que abans tenia en certs espais. "Ser aquí em dona molta llibertat", insisteix. Hi aprenen tècniques bàsiques per "escapar i sobreviure", explica Clarissa Fontana, una de les instructores dels cursos d'autodefensa feminista que s'imparteixen a Ca la Dona.
En les classes s'imparteix una "autodefensa feminista intel·ligent", amb tècniques inspirades en les arts marcials que permeten respondre a agressions físiques, verbals o psíquiques reals o potencials que pateixen les dones en la quotidianitat. "No és un combat esportiu, es tracta de sobreviure", remarca la instructora, que explica que en les classes s'ensenyen "tècniques fàcils però molt eficients".
Al principi s'ensenya les dones a reaccionar davant agressions verbals o físiques, reals o potencials, perquè sàpiguen com gestionar l'espai i aplicar tècniques com ara cops amb la mà, colzes o genolls. També tècniques per escapar si un home les reté. En un nivell ja superior, en el que estan la Montsant i la Julia, s'aborden agressions més greus, com ara com escapar de situacions de violació, com lluitar a terra i com saber caure sense fer-se mal i aixecar-se, entre d'altres.
Tot això es practica amb simulacres en què la instructora simula les agressions que pateixen més habitualment les dones, com ara que un home les cridi al carrer o situacions amb parelles o exparelles. En els simulacres, Fontana ataca les alumnes, les llença a terra, s'hi posa a sobre, les reté o les insulta perquè el seu cos adquireixi aquesta experiència. "El cos no distingeix si és un teatre o una situació real i conserva l'experiència", explica.
Malgrat que les agressions "no són matemàtiques", la instructora aconsella sempre que es pugui córrer i cridar per cridar l'atenció de la resta de persones. "Sempre s'ha de dir el que està succeint, mai insultar ni entrar en discussió amb l'agressor. Si t'estan agredint, el que dius ha de ser per a la gent del voltant, no per a l'agressor", subratlla.
Per Fontana, es tracta més de "tècnica que de coneixement". "És ser més intel·ligent que fer servir la força bruta. Si ets més intel·ligent i saps com reaccionar, pots escapar i sobreviure, que és diferent que derrotar algú", assenyala la instructora, que subratlla que l'objectiu és que "les dones s'apropiïn del seu cos i entenguin que tots els cossos poden defensar-se". "És un dret i no saber fer-ho ens deixa bastant vulnerables", afegeix.
"Em sento menys en perill"
Com la Montsant, la Julia no tenia cap coneixement d'autodefensa ni d'arts marcials, i remarca que la seva actitud quan està al carrer ha canviat des que fa les classes d'autodefensa. "Em sento menys en perill, tot i que potser la situació no ha canviat ni jo estic més forta, però sento que soc més conscient i que em moc en l'espai més a gust", afirma la Julia. Com la Montsant, assegura que les classes també li permeten conèixer altres dones amb els mateixos interessos i preocupacions. "És pensar que no estic sola amb les pors", insisteix.
Pel que fa als perfils d'assistents als cursos, Fontana assegura que n'hi ha de totes les edats i que algunes hi van per prevenció, com és el cas de la Julia i la Montsant, i algunes també són mares i filles que hi van conjuntament. En altres tallers també hi ha dones que han patit violència i fins i tot algunes que conviuen amb el seu agressor.
Segons explica Fontana, les classes d'autodefensa van tenir un pic d'assistència després de la covid-19, moment en què va haver-hi un increment de les denúncies, i en els últims anys la xifra de participants s'ha mantingut igual. És per aquest motiu que fa una crida a les dones a "trencar prejudicis" sobre l'autodefensa.
"Si som un col·lectiu i estem patint violència, necessitem operar com a conjunt. Si tenim prejudicis entre nosaltres mateixes d'edat o de nacionalitat, comencem malament. Per què els homes tenen tant de poder? Perquè existeix la fraternitat i ells la practiquen. Nosaltres hem d'aprendre la sororitat", conclou.
"Es tracta d'entendre que et pots salvar sola"
L'objectiu de l'autodefensa és "trencar prejudicis" i que les dones siguin conscients que "poden defensar-se per elles mateixes", afirma Fontana. "Es tracta d'entendre que et pots salvar sola, no de derrotar un contrincant o un enemic, sinó de fer coses eficients molt ràpid i fugir", afegeix, tot remarcant que l'objectiu final de l'autodefensa és evitar agressions.
"Des de molt petita t'ensenyen què s'ha de fer perquè no et passin coses, però mai es posa el focus en què fer quan t'estan passant", assegura Montsant, que diu que ara té recursos que abans no tenia i destaca que la formació es fa en un "espai segur" no mixt.
A banda de la resposta física, la instructora també posa el focus en la presa de consciència de l'entorn, i remarca que "estar present" és important per evitar possibles agressions. "Una víctima distreta és una víctima interessant. Demostra pors o estar perduda", diu. És clau, remarca, percebre els moviments i mirar-los.
- Brad Pitt compra la casa 'ovni' de l'Empordà
- La pluja deixa més de 140 litres en alguns punts de l'Alt Empordà
- Ikea obre la seva primera botiga a Girona el 21 de gener
- L'home trobat mort al riu Llobregat d'Empordà duia els pantalons i els calçotets abaixats
- Figueres instal·la la pista sintètica de gel en una cèntrica plaça per Nadal
- VÍDEO | La pluja de les darreres hores fa brollar com mai el salt de la Caula, a l'Empordà
- Del Marroc a l'Empordà: un repte vital i arquitectònic que obre portes al turisme sensorial a Capmany
- De l'Empordà al món: l'intercanvi de cases guanya adeptes per viatjar més i gastar menys