Llengua catalana
El Correllengua “més ambiciós” recorrerà tots els territoris de parla catalana, de la Catalunya Nord a l’Alguer
La ‘Flama per la Llengua’ travessarà més de 1.500 quilòmetres per reivindicar la unitat lingüística: “És el moment d’augmentar l’aposta”
L’esdeveniment, que se celebrarà del 19 d’abril al 5 de maig, s’ha presentat conjuntament a Palma, València i Barcelona

El Correllengua recorrerà per primer cop tots els territoris de parla catalana. / Manu Mielniezuk
Pere Morell
"És més complicat fer les coses amb un Govern en contra, però és el moment d’augmentar l’aposta". Amb tota aquesta declaració d’intencions es va presentar a Palma el Correllengua 2026, la ‘Flama per la Llengua’ del qual travessarà per primera vegada tots els territoris de parla catalana per reivindicar la unitat lingüística.
Després de l’èxit de l’any passat, quan la flama va recórrer per primera vegada municipis de totes les Illes Balears, i no només de Mallorca, amb motiu del seu 30è aniversari, l’edició de 2026 es presenta com la "més ambiciosa" fins ara. En aquesta ocasió, la Catalunya Nord, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer s’uniran simbòlicament a través de la flama, que recorrerà més de 1.500 quilòmetres entre el 19 d’abril i el 5 de maig.
"El Correllengua Agermanat és una iniciativa cultural i esportiva que vol fomentar l’ús social del català i reivindicar-ne la unitat a tot l’àmbit lingüístic", va explicar Pau Emili Muñoz, portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua i del Correllengua Agermanat. L’esdeveniment s’ha presentat conjuntament a Palma, València i Barcelona, "com a mostra de la voluntat de trobar punts en comú entre territoris i promoure un projecte compartit entorn de la llengua".
La flama partirà des de Prada i passarà per ciutats com Girona, Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Eivissa, Palma, Maó i l’Alguer. A les Illes Balears, arribarà a Formentera el 29 d’abril, a Eivissa el 30, a Menorca l’1 de maig i a Mallorca el dia 2.

El recorregut. / Correllengua Agermanat
"Neix com una iniciativa ambiciosa que vol superar les fronteres administratives per reivindicar la llengua catalana com a element comú de tots els territoris que la comparteixen", va afegir Muñoz.
L’organització compta amb la col·laboració de més d’un centenar d’entitats municipals, que al llarg del recorregut acolliran concerts, trobades, tallers i activitats esportives i culturals obertes a tota la ciutadania, amb l’objectiu de fomentar l’ús i la visibilitat del català.
Durant la presentació, Muñoz també es va referir a la proposta del Partit Popular d’incloure el castellà com a llengua vehicular a l’educació de les Balears: "El Govern ha de defensar el català. Si una llengua minoritzada pateix atacs des de les institucions, vol dir que el Govern no està complint amb les seves responsabilitats".
Origen del Correllengua
Inspirat en la Korrika basca i hereu d’una quarantena d’edicions del Correllengua celebrades en diversos territoris de parla catalana, l’esdeveniment combina una cursa no competitiva amb activitats lúdiques, culturals i populars. La flama es transmet de mà en mà a través de municipis, universitats i espais públics com a símbol de continuïtat i compromís amb la llengua.
Nascut a Mallorca el 1995, impulsat per Joves de Mallorca per la Llengua, el Correllengua es va estendre ràpidament al País Valencià i a Catalunya. Des de llavors, centenars de municipis l’han acollit en diferents formats.
- El tresor de Frederic Rahola, sis-centes plaques de vidre, es custodia a Cadaqués
- Roses estrenarà per Setmana Santa el tram renovat del camí de ronda
- Vandalitzen el 'Bruixot de Mas Polità', un gravat excepcional del patrimoni prehistòric de l'Empordà
- Compte enrere a Figueres per a l’obertura al públic dels jardins de la presó vella
- De l’Argentina a l’Empordà per retrobar els orígens: “Vull arrelar-me a la ciutat a través de la cúmbia creuada”
- Un alcalde musulmà a Figueres
- Jordi Vilardell, el 'dimoni' de dinou anys que sacseja el món de l'automobilisme
- La menor de 14 anys del cas de matrimoni forçat no es considera víctima i ja no està sota la protecció de la Generalitat