Realitzen el primer trasplantament en un porc de ronyons modificats amb organoides renals humans

Un equip d’investigació liderat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha desenvolupat una tecnologia pionera que permet produir organoides renals humans de manera escalable, combinar-los amb ronyons de porc fora del cos i trasplantar-los de nou al mateix animal, avaluant-ne la viabilitat després del trasplantament.

Publicat a la revista Nature Biomedical Engineering, “representa una fita en el camp de la medicina regenerativa i personalitzada” i s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Institut de Recerca Biomèdica de la Corunya (INIBIC) i grups d’investigació internacionals, segons informa l’IBEC aquest divendres en un comunicat.

Aquest treball, liderat per l’actual consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Núria Montserrat, quan era investigadora principal a l’IBEC, és el resultat “d’una trajectòria científica de més d’una dècada dedicada a la medicina regenerativa i a la bioenginyeria d’òrgans”.

L’equip d’investigació ha aconseguit combinar per primera vegada organoides renals humans amb ronyons porcí vius, connectats a màquines de perfusió normotèrmica.

L’ús d’aquests dispositius, utilitzats habitualment al quiròfan per mantenir l’òrgan viu i oxigenat fora del cos abans d’un trasplantament, ha permès inserir organoides humans dins dels ronyons porcí i monitorar en temps real la seva integració i funció.

Combinació de tecnologies

Montserrat ha explicat que aquesta recerca demostra que la combinació de tecnologies d’organoides i perfusió ex vivo pot “permetre intervencions cel·lulars en condicions totalment controlades”.

“L’objectiu a llarg termini és poder regenerar o reparar un òrgan abans del trasplantament. Això podria reduir el temps d’espera dels pacients crònics i augmentar el nombre d’òrgans viables per al trasplantament”, ha afegit.

Organoide

Un organoide de ronyó és una estructura tridimensional, de poques micres de mida, cultivada al laboratori a partir de cèl·lules mare humanes i, tot i que no és un òrgan complet, “reprodueix moltes de les seves estructures i funcions principals” i permet estudiar com es desenvolupa el ronyó.

El nou mètode permet generar milers d’organoides renals en condicions controlades i en poc temps, amb una gran precisió i sense necessitat de components complexos, fet que “obre la porta a aplicacions com la detecció de fàrmacs o l’estudi de malalties”.

L’ús d’aquestes màquines “permet mesurar paràmetres fisiològics de l’òrgan en temps real i detectar qualsevol signe de dany o rebuig”, i l’equip va observar que, després de 24 i 48 hores del trasplantament, els organoides humans persistien integrats en el teixit renal porcí, mantenien la seva viabilitat i no desencadenaven cap resposta immune significativa.

Segons els autors, aquesta metodologia permet imaginar un escenari clínic en què els òrgans destinats al trasplantament puguin ser tractats i condicionats “abans d’implantar-los” i allargar-ne la vida útil.