Com afectarà a Puigdemont l’aval del Constitucional a la llei d’amnistia?

Per sis vots a quatre. La majoria progressista del Tribunal Constitucional s’ha imposat i ha aprovat aquest dijous declarar que la llei d’amnistia del procés és constitucional. En la seva anàlisi del recurs presentat pel PP, els magistrats han argumentat que la Carta Magna no veta iniciatives legislatives d’aquesta naturalesa. No obstant això, aquest pronunciament no tindrà cap conseqüència directa per a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, al no incloure cap menció sobre l’aplicació de l’amnistia a la malversació.

El TC declara constitucional l’amnistia del procés amb els vots de la majoria progressista

Tampoc afectarà Toni Comín i Lluís Puig, que com Puigdemont segueixen fora de l’Estat; ni la inhabilitació que encara pesa sobre el president d’ERC, Oriol Junqueras, o el secretari general de Junts, Jordi Turull. No se’ls va aplicar l’amnistia perquè el Tribunal Suprem va entendre que el delicte de malversació pel qual van ser condemnats o van ser processats en rebel·lia entra dins de les excepcions que la mateixa llei d’amnistia inclou, al considerar que la desviació de diners públics per a un referèndum il·legal va suposar una forma d’enriquiment personal.

Perquè el TC es pronunciï sobre la inclusió de la malversació en la norma caldrà esperar que resolgui els recursos d’empara dels afectats. Junqueras i Turull –igual que Raül Romeva i Dolors Bassa– ja van presentar fa mesos les seves apel·lacions. No va ser així en el cas de Puigdemont i Comín, que han hagut d’esperar que el Tribunal Suprem rebutgés l’incident de nul·litat interposat contra la negativa a aplicar-los l’amnistia, pas que la sala va fer aquest mateix dimecres. Puig, amb un advocat diferent, va utilitzar un altre camí i va decidir acudir al Constitucional després de la primera negativa del Suprem. És a dir, sense presentar un incident de nul·litat com van fer Puigdemont i Comín.

Sigui com sigui, la previsió és que els recursos d’empara de tots es resolguin a finals d’any. Després la qüestió tornaria al Suprem, que encara podria presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per esquivar la seva aplicació. Aquest 15 de juliol se celebrarà una primera vista sobre dues de les quatre prejudicials que ja s’han presentat. Si el tribunal decidís acumular les causes, ja no cabrien noves prejudicials. En paral·lel, la seva defensa lluita perquè el cas passi en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on creu que les condicions li serien més favorables.

Petició de mesures cautelars

Però Puigdemont té alguna via més per anticipar la seva tornada. La principal és que faci una petició al Tribunal Constitucional de mesures cautelars perquè se li retiri l’ordre de detenció, una cosa que es podria incloure en el recurs d’empara per a la presentació de la qual disposa de 20 dies hàbils des que es va rebutjar l’incident de nul·litat.

Junqueras també va fer una petició similar quan va acudir al TC, ja que va demanar que se li aixequés la inhabilitació per exercir càrrecs públics mentre els magistrats deliberaven sobre el fons de la qüestió. En aquell moment, la Fiscalia del Constitucional es va oposar a aquest plantejament perquè considerava que podia suposar una "anticipació de la sentència", ja que faria a la sala "pronunciar-se sobre la llei", i també per l’absència de comicis convocats.

L’expresident també podria tornar a dirigir-se al Suprem per al·legar la sentència que el TC ha dictat en relació amb l’amnistia. Això no obstant, aquesta opció no sembla que tingui gaires possibilitats de prosperar, perquè en el seu cas l’alt tribunal afirma que ha aplicat la llei de la mesura de gràcia, tot i que en el seu cas no tingui efectes pràctics, perquè la malversació del procés s’inclou en les excepcions.

A més, Puigdemont també podria arriscar-se a tornar sense que s’hagués aixecat l’ordre de detenció. L’expresident ja va protagonitzar una fugaç tornada fa un any durant el ple d’investidura del president Salvador Illa, perquè així ho havia promès durant la campanya electoral, i mai ha descartat repetir l’operació.

En qualsevol cas, fonts jurídiques consultades per El Periódico, del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ, descarten que l’ordre d’arrest que té en vigor l’expresident li suposaria una estada llarga a la presó, perquè difícilment un jutge acordaria aquesta mesura cautelar amb una amnistia en l’horitzó. I més després de l’aval del TC a la norma. No obstant això, no sembla aquesta la primera opció sobre la taula de Waterloo.