Enquesta CIS: El PSOE es dispara i amplia el seu avantatge sobre el PP malgrat els escàndols judicials

En el dia més convuls de la legislatura per a Pedro Sánchez i el Govern per l'informe de la Guàrdia Civil que assenyala el número tres del PSOE, Santos Cerdán, pel presumpte cobrament de comissions, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) insisteix no només que els socialistes segueixen en primera posició, sinó que en l'últim mes han ampliat fins als set punts el seu avantatge sobre el PP. Això significa que, segons l'institut que presideix l'exdirigent del PSOE José Félix Tezanos, a Sánchez no l'haurien afectat en absolut els escàndols judicials coneguts recentment, com les maniobres de l'exmilitant socialista Leire Díez un dels responsables de la UCO i un fiscal anticorrupció que investiguen casos de corrupció vinculats al PSOE i a persones de l'entorn del president del Govern.

Segons el baròmetre de juny del CIS, elaborat abans de les últimes revelacions sobre Cerdán, Sánchez guanyaria les eleccions amb el 34,3% dels vots, 2,3 punts més que al maig, mentre que Alberto Núñez Feijóo perdria dos punts en l'últim mes i es quedaria en el 27,3%.

En el baròmetre d'abril, i malgrat perdre sis dècimes, el PSOE es mantenia al capdavant. En concret, l'enquesta li atorgava un suport del 32%, 2,7 punts per sobre del 29,3% que calculava per al PP, que pujava tres punts després d'haver marcat la seva pitjor dada el mes anterior. La tercera plaça seguia en mans de Vox, amb un 13,7%, un punt i mig menys que a l'abril; Sumar s'anotava un 6,1%; Podemos, un 4,3%; i Se Acabó la Fiesta, l'1,5%.

El sainet de Leire

Les primeres notícies sobre Leire Díez van transcendir el passat 26 de maig i el partit li va obrir un expedient dos dies després, la vigília que el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, convoqués una concentració a Madrid contra el Govern sota el lema de 'màfia o democràcia' i convidés de nou PNB i Junts a donar suport a una moció de censura contra Sánchez.

En els primers dies de juny, amb el CIS ja fent enquestes per al baròmetre, Díez va visitar la seu del PSOE, va sol·licitar la seva baixa voluntària com a militant i, concretament el dia 4, va defensar davant els mitjans la seva versió que no va actuar en nom del partit, sinó en el seu propi, perquè estava realitzant una investigació per a un llibre.

Ho va fer en una compareixença en la qual no va acceptar preguntes i en la qual li va robar protagonisme l'empresari Víctor de Aldama, investigat en la trama d'hidrocarburs i considerat aconseguidor del 'cas Koldo', que es va presentar a l'hotel on havia convocat la premsa per dir-li mentidosa.

Amnistia i Conferència de Presidents

Aquella mateixa setmana es va conèixer que l'esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'amnistia avala la norma, es va obrir la crisi entre Sumar i Compromís, per la negativa del grup plurinacional a sol·licitar la compareixença de Sánchez a la comissió d'investigació del Congrés sobre la dana, i va tenir lloc la Conferència de Presidents a Barcelona.

El conclave autonòmic va estar marcat per la falta d'acords, la protesta de la mandatària madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, per l'ús del català i l'euskera a la reunió i la petició en massa dels representants autonòmics del PP a Sánchez que convoqui eleccions.

La primera setmana del mes va concloure amb la concentració organitzada pel PP contra el Govern a Madrid just un dia abans que el jutge del Suprem Ángel Hurtado processés el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets contra Alberto González Amador, parella d'Ayuso.