Les pistoles tàser es consoliden a Catalunya malgrat els advertiments per la seva seguretat

L'Ajuntament de Barcelona avança en el procés perquè agents de la Guàrdia Urbana puguin fer servir pistoles tàser, un dispositiu que immobilitza temporalment la persona a qui s'aplica mitjançant una descàrrega elèctrica. El reglament per al seu ús es va aprovar en fase inicial el passat 19 de març a la Comissió de Seguretat del consistori, amb el suport de PSC, Junts, PP i Vox, l'abstenció d'ERC i la negativa de BComú. Els equips tàser s'han consolidat a Catalunya, tot i que, en paral·lel, entitats pro drets humans adverteixen sobre les conseqüències que poden tenir sobre les persones. Amnistia Internacional calcula que 500 persones van morir entre el 2001 i el 2012 als Estats Units després d’aplicar-los una descàrrega de tàser.

El cos policial més gran que disposa d’equips tàser a Catalunya són els Mossos d’Esquadra, després que el Parlament n’aprovés l’ús el 2016. La policia catalana va començar a fer-los servir el 2018, fins a situar-se entorn dels 37 usos anuals de mitjana, segons dades de la Generalitat a les quals ha accedit Verificat mitjançant una petició de transparència. En total, els Mossos tenen registrats 236 usos fins a finals de març de 2025. Per zones, el 41,8% de les actuacions es concentren a la regió policial de la Metropolitana Nord, que engloba grans nuclis urbans com Badalona, Mataró, Sabadell, Terrassa o Rubí, mentre que la resta de les regions concentren menys casos.

La pistola tàser no substitueix cap de les armes o eines de què disposa la policia, sinó que és una “eina progressiva entre el bastó policial i l’arma de foc reglamentària”, segons descriuen els Mossos en una web del Govern. A escala local, dels 215 cossos de policia local que hi havia a Catalunya el 2019, almenys 57 tenien alguna pistola elèctrica (26,51%), segons un informe del 2021 del Síndic de Greuges, i la majoria dels cossos locals restants afirmen que no tenen previst incorporar-los.

Un 39% sense gravació de vídeo

El dispositiu tàser va lligat a l’ús de càmeres de vídeo. Tot i això, en un 39,7% dels usos per part dels Mossos entre el 2018 i març de 2025, no s’ha activat cap gravació, segons les dades de la Generalitat. La instrucció 4/2018 de la policia catalana fixa que “sempre que sigui possible s’ha de gravar el desenvolupament de l’actuació”. El Síndic de Greuges va recomanar el 2021 incloure a la normativa “la previsió d’obligació de gravació de les actuacions en tots els casos”.

L’intendent Josep Saumell, sotscap de la comissaria superior tècnica dels Mossos, explica a Verificat que el cos va errar en comprar al principi el mateix nombre d’equips tàser que de càmeres, cosa que va generar problemes logístics per activar els vídeos en totes les actuacions, com ara manca de càrrega a les bateries. Tanmateix, apunta que recentment s’ha doblat el nombre de càmeres, cosa que s’hauria de traduir en una disminució ràpida dels casos sense gravació.

Advertiment d’Amnistia Internacional

Des que es van començar a fer servir tàser per a la seguretat ciutadana, entitats pro drets humans fa anys que llancen advertiments sobre la seva seguretat. Amnistia Internacional va alertar el 2019 que els tàser poden causar “lesions greus o fins i tot la mort” i va exigir “mesures estrictes de rendició de comptes i presentació d’informes per evitar que augmenti l’ús de l’arma per comoditat”. En un altre informe d’aquest any, la mateixa organització descriu que els tàser són una eina habitual de la policia, sobretot al Regne Unit i als Estats Units, i critica que “les pràctiques policials solen estar influenciades per biaixos racials implícits i explícits”.

“Il·lesos” en un 99% dels casos

En els usos que han fet els Mossos del tàser fins ara, el 98,7% de les persones a qui se’ls ha aplicat la descàrrega elèctrica han resultat il·leses, amb l’excepció de dos casos de “lesions” i un trasllat a l’hospital el 2021. Aquest cas va tenir lloc a Badalona i la persona va morir a l’hospital dos dies després.

L’empresa que subministra els tàser als Mossos és Axon, un dels principals productors d’aquests dispositius que abans del 2017 s’anomenava Taser International. La companyia va comercialitzar el 2024 més de 200.000 equips tàser a tot el món.