Les denúncies per odi i discriminació contra el col·lectiu LGTBI van pujar més d’un 8% l’any passat a Catalunya

En els últims anys, les denúncies per odi i discriminació contra el col·lectiu LGTBI han augmentat progressivament a Catalunya. Es tracta d’un delicte que, a diferència de la majoria, no va disminuir durant els anys de pandèmia per covid, sinó que va continuar creixent, ja que el confinament va provocar que lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals i altres identitats patissin assetjament en alguns moments de tensió.

Segons el caporal Joan Miquel Martínez, cap de l’Oficina de Delictes d’Odi i Discriminació de l’Àrea Central d’Atenció i Seguiment a les Víctimes dels Mossos d’Esquadra, des que fa anys van començar a comptabilitzar aquest tipus de denúncies amb contingut homòfob, no han deixat de créixer. El 2018 van ser 75 casos, mentre que el 2019 van ser 119, el 2020 143, el 2021 215, el 2022 258, el 2023 282 i l’any passat 305 denúncies. D’aquesta manera, el 2024 es van rebre un 8% més de denúncies per delictes d’odi i discriminació contra el col·lectiu LGTBI que l’any anterior.

Tanmateix, Martínez remarca a El Periódico, del mateix grup editorial que EMPORDÀ, que aquest augment és un exemple de les tasques que es duen a terme des del cos conjuntament amb entitats LGTBI per acabar amb la xifra oculta d’atacs i amenaces a membres del col·lectiu que no es denuncien. Un estudi de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea assenyala que només s’arriben a denunciar un de cada deu casos.

“La confiança en la policia i en la justícia augmenta i hi ha víctimes que s’atreveixen a denunciar, és el primer pas perquè aquests casos no es repeteixin”, remarca el responsable de l’Oficina de Delictes d’Odi i Discriminació, que afegeix que “una agressió que no es denuncia no existeix, ni per a l’administració ni per a la societat”.

Des d’aquesta oficina dels Mossos s’estableix l’estratègia del cos per acabar amb tots els delictes d’odi i discriminació, es defineixen estratègies de prevenció a partir de l’estudi de les denúncies rebudes i s’ofereix atenció especialitzada a les víctimes. A més, es participa en tallers educatius per formar la societat, principalment els més joves, en la lluita contra conductes excloents.

L’any passat, l’oficina va atendre 813 casos d’odi i discriminació, dels quals 305 eren contra el col·lectiu LGTBI, cosa que representa un 37,5%. Únicament entre un 8 i un 10% de les denúncies tenen lloc a les xarxes socials. Els Mossos remarquen que el 47% dels atacs al col·lectiu van ser en cap de setmana i habitualment al carrer, que és on es produeix més aquesta discriminació (un 45%), seguit del transport públic (un 7,3%).

Dels 720 autors de delictes d’odi i discriminació identificats o detinguts pels Mossos, 252 tenien entre 0 i 23 anys. D’aquests, gairebé la meitat, 131, van ser per LGTBIfòbia. Per això, des dels Mossos s’expressa la preocupació per la joventut dels implicats i s’insta a reforçar els tallers específics en diversitat amb els joves, en què es forma els alumnes en el respecte a la diversitat perquè ho traslladin als seus companys. En aquest sentit, la intenció és que en àmbits com els centres educatius es puguin detectar amb facilitat aquest tipus de situacions discriminatòries i es pugui intervenir per corregir-les amb mediació entre les parts.

Des de fa anys, els Mossos tenen un model específic per catalogar els delictes d’odi i discriminació en els atestats policials, que permet a la Fiscalia establir que existeix una motivació ideològica en unes lesions, unes amenaces o unes coaccions, entre altres tipologies delictives.

Amb motiu del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, que se celebra aquest 17 de maig, el Departament d’Interior juntament amb GAYLESPOL (associació de Policies LGBTI) i l’Àrea d’Igualtat, Equitat i Diversitat dels Mossos han celebrat unes jornades destinades a abordar aquests casos de discriminació en els cossos de seguretat i emergències.

En la seva intervenció en aquest acte, la consellera Núria Parlon ha expressat el compromís d’Interior amb la “inclusió i els drets” del col·lectiu, així com el treball “per erradicar l’odi i garantir el respecte dins i fora de les nostres organitzacions”.