La paradoxa de la natalitat a Catalunya: els catalans volen fills però no en tenen

La natalitat baixa a poc a poc a Catalunya. El 2023, l’indicador de fecunditat, que mesura el nombre de fills per dona, es va situar en un 1,1 a Catalunya, la xifra més baixa de la sèrie històrica de l’Institut d’Estadística a Catalunya (Idescat). Sobre aquesta dada neix una paradoxa: quan als catalans els pregunten quants fills els agradaria tenir o haver tingut, menys del 10% respon que cap, segons l’última enquesta longitudinal publicada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Per què aquesta disparitat?

La població catalana que afirma que no vol ni hauria volgut tenir fills és de tot just el 9,6%, tot i que augmenta en les edats joves i mitjanes. El màxim se situa entre els que tenen 31 i 35 anys, en què un 17,34% respon amb un zero quan se’ls pregunta quants fills voldrien tenir. A la resta de les franges fins als 45 anys, aquest indicador ronda el 13%. No hi ha grans diferències globals entre homes i dones.

El contrast arriba si s’observa el percentatge de catalans que no tenen fills. Mentre que prop del 10% dels catalans per sobre dels 60 anys afirmen que no tenen fills, la xifra escala entre les franges biològicament més tardanes per a la maternitat: un 29% dels que tenen entre 41 i 45 anys diuen que no tenen fills, i el mateix un 39,8% dels que estan entre els 36 i els 40 anys. El mateix indicador augmenta al 73,2% entre els 31 i 35 anys, i supera el 85% per sota de la trentena.

Minva de població

A més que cada vegada hi ha més gent sense fills, els que trien ser pares i mares tenen menys descendents que abans. Un terç dels més grans de 80 anys afirmen tenir tres fills o més, un percentatge que es redueix a mesura que descendeix l’edat fins a nivells per sota del 5%.

L’indicador de fecunditat a Catalunya el 1975 era de 2,72 fills per dona, segons l’Idescat, per sobre de l’escenari del 2,1 que permet créixer en població únicament amb els naixements que es donen en un mateix territori. Actualment, amb un 1,1 a l’indicador de fecunditat, hi hauria una minva de població en cada salt de generació, si no fos per l’arribada de persones immigrants a Catalunya en els últims anys. Malgrat això, l’indicador és d’1,28 entre els ciutadans amb nacionalitat estrangera que ja viuen a Catalunya, seguint la mateixa tendència baixista del conjunt de la població.

Darrere de la baixada de natalitat hi ha el retard en l’edat de tenir fills. Clara Cortina, experta en demografia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), apunta quatre factors: el canvi cultural en les trajectòries vitals, les adversitats econòmiques com són la dificultat per accedir a l’haitatge o la pèrdua de poder adquisitiu, el poc suport públic per part de l’Estat a la cura dels fills, i les diferències de gènere que encara existeixen en la penalització laboral de les dones que tenen fills en comparació als homes.

Cortina explica que els joves actuals tenen més autoexigència que els seus pares pel que fa a les condicions socioeconòmiques que han d’aconseguir abans de tenir fills, cosa que indueix molts a pensar que amb la seva posició actual no poden permetre’s tenir-ne. Sobre els catalans que ronden els 40 anys, el final de l’edat reproductiva, l’experta explica que aquesta generació ha tingut una experiència vital marcada per dues crisis, un atur juvenil molt alt, el retard en l’edat d’emancipació i la precarietat laboral.

A nivell europeu, l’indicador de fecunditat es va situar en 1,38 fills per dona el 2023, amb un rang que va d’1,06 fills a Malta fins als 1,81 fills a Bulgària, segons Eurostat. Arlinda Garcia, professora del departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona (UB), assenyala el cas de França, que, després de "polítiques compromeses per acompanyar les famílies", ha millorat les seves xifres, amb un 1,66 a l’indicador de fecunditat el 2023.

Si les condicions continuen així, Garcia adverteix que la fecunditat pot continuar baixant a Catalunya. "S’hauria d’intentar posar solucions i recuperar els joves que volen tenir criatures i no poden", afirma la professora, tot i que remarca que les polítiques familiars són cares i que requereixen estabilitat en el temps. "Cal tenir-ho molt clar, que s’hi vol apostar", conclou. 

Subscriu-te per seguir llegint