La Generalitat planteja donar una bonificació als jutges que escriguin en català

La Generalitat ha plantejat que jutges i funcionaris judicials percebin una bonificació econòmica cada vegada que escriguin en català una sentència o documents de tramitació judicial, com les notificacions, segons ha anunciat aquest dilluns la Conselleria de Justícia en la reunió de la Mesa per al Pacte Nacional per a la Justícia, en la qual han participat representants de l’Executiu català, de partits polítics i del món del dret. Amb aquesta mesura es persegueix recuperar els percentatges d’ús del català que es van aconseguir a principis del 2000, quan fins al 20% de sentències eren redactades en aquesta llengua arran d’uns incentius destinats a jutges, fiscals i funcionaris de justícia.

Aquesta bonificació ja la reben els advocats del torn d’ofici, segons un conveni entre el departament de Justícia i Qualitat Democràtica i el Consell de l’Advocacia Catalana (Cicac) pel qual es retribueix amb fins a 25 euros als lletrats que inicien les actuacions judicials en català. En aquest sentit, el departament de Ramon Espadaler recorda que el 2025 es destinaran 500.000 euros a l’impuls del català en l’àmbit de l’assistència jurídica gratuïta. L’objectiu, a més, és impulsar l’ampliació d’aquesta mesura als advocats privats.

Una altra de les mesures consistirà a impulsar que el coneixement del català operi com a mèrit en el procés de selecció dels membres de la carrera judicial. Actualment, es considera aquesta qüestió com un mèrit en la fase d’escollir destinació, una vegada superada el procés selectiu. El que ara es proposa és que el català pugui ser un mèrit en el supòsit que es creés un nou model d’accés a la judicatura. La formació lingüística i especialitzada a través del Centre d’Estudis Jurídics (CEFJE) és una de les primeres propostes que es fan als nous professionals que s’incorporen a l’Administració de Justícia a Catalunya, així com l’acompanyament a través dels serveis lingüístics del Departament. En matèria de formació lingüística també s’està oferint formació de català a tots els fiscals.

Tendència a la baixa

En el context de la trobada i després de presentar el paquet de mesures per l’impuls del català a la justícia, el conseller Ramon Espadaler ha afirmat que es proposa «revertir la tendència a la baixa de l’ús del català a l’Administració de Justícia», alhora que ha remarcat que per canviar la tendència «fa falta la cooperació i la complicitat» dels agents jurídics, així com dels col·legis professionals d’advocats, procuradors i de notaris.

El conseller de Política Lingüística, Francesx Xavier Vila, i la secretària general del departament de Justícia i Qualitat Democràtica, Maite Casado, han exposat que el nombre de sentències redactades en català el 2024 es va situar en el 5,3% i els documents d’inici dels procediments en un 5,6%. El conseller ha precisat que «en el 80% dels casos en què es demana explícitament la tramitació en català d’un procediment judicial, aquesta opció s’incompleix, cosa que és una mostra de la profunda irregularitat lingüística del sistema judicial a Catalunya. El 80% de la nostra societat sap parlar català, inclosos el 50% de les persones nascudes a l’estranger. És urgent que l’Administració de Justícia assumeixi la realitat de la societat per a la qual treballa i que els operadors judicials garanteixin els drets lingüístics de la població».