L'últim maqui català viu reclama a l'Estat un milió d'euros com a víctima del franquisme

Torturat a la comissaria de Via Laietana, condemnat a mort en un judici sumaríssim per un tribunal militar, 20 anys de privació de llibertat, obligat a treballs forçats a la presó set hores diàries per aconseguir menjar moniatos, exili i malalties i seqüeles físiques incapacitadores que va arrossegar per sempre després de la seva llibertat. Però Joan Busquets Verges (Barcelona, 1928) porta la lluita a la sang. Als seus 96 anys, el conegut com el 'Senzill' és l'últim maqui català que continua viu. Si abans va lluitar contra el règim franquista, ara ho fa per ser reconegut com a víctima de la dictadura. És per això que, de la mà de la CGT, ha presentat una demanda contra l'Estat en la qual reclama un milió d'euros per tot el mal sofert.

"Cal obrir una bretxa", defensa en declaracions a 'El Periódico', diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ. Busquets admet no tenir "moltes esperances" de sortir-se'n amb la seva, però no per això deixarà d'intentar-ho. Almenys per posar a la palestra que les lleis no poden ser "simbòliques". O no només. El primer pas ha estat intentar-ho per la via administrativa i, si s'arriba a gener de 2025 sense resposta i la demanda decau, està disposat a continuar per la via penal i portar la seva reivindicació fins al cor d'Europa. S'acull, en concret, a la literalitat de la Llei de Memòria Democràtica aprovada l'any 2022.

En ella es reconeix els maquis com a víctimes del franquisme -no havia passat fins llavors i, de fet, es van quedar fora de la llei d'amnistia de 1977-, però Busquets assenyala que no s'ha desenvolupat per avançar cap a la reparació, que considera crucial per evitar la repetició del patit. "Estem davant la inacció dels poders públics. Uns per còmplices i hereus del franquisme, i altres que no avancen conforme el relatat per les Nacions Unides", sosté.

Els arguments de la demanda

La llei de memòria, recorda en la seva demanda, reconeix la "il·legalitat i il·legitimitat" del tribunal que el va condemnar el 1949, declara la "nul·litat de les condemnes i sancions" imposades als quals van pretendre el "restabliment d'un règim democràtic a Espanya" i que això, segons l'apartat quart del cinquè capítol, "donarà lloc al dret a obtenir una declaració de reconeixement i reparació personal". No obstant això, explicita que queden fora les indemnitzacions d'índole econòmica.

La demanda rebat aquest últim punt acollint-se al dret internacional. Apunta que els Estats haurien de fer-se càrrec d'indemnitzacions en casos de "violacions manifestes de les normes internacionals de drets humans o de violacions greus del dret internacional humanitari com són els crims de lesa humanitat". És per això que reclama un milió d'euros pel "sofriment" i "patiment" que ha suposat per a ell haver estat objecte d'un "enjudiciament il·legal" i d'una pena "nul·la i injusta completa", a més de per la persecució per motius polítics que li han fet "impossible la vida". "Els principis de justícia, veritat, reparació i no repetició, han de comportar una reparació econòmica", sosté.

Maltractament, fam i exili

A 20 anys, Busquets es va enrolar en l'acció directa armada participant en sabotatges i confiscacions per lluitar contra el règim franquista que abanderaven guerrillers com Marcel·lí Massana ('Pancho'). Es va integrar en el seu grup, del qual també formava part Ramon Vila Capdevila, 'Caracremada'. Tan sols va estar un any, perquè el van detenir l'octubre de 1949. "Estava a casa de la meva mare a Barcelona fent la migdiada. Van trucar a la porta uns suposats amics, i resulta que aquests amics eren els de la brigada polític-social. Em van posar pistoles als ronyons i em van dir: "No et moguis, cabró"", relata.

Des d'aquest moment, va estar entre reixes dues dècades de manera ininterrompuda. Inicialment, el van condemnar de mort i, de fet, els altres dos detinguts de la seva camarilla van ser afusellats al Camp de la Bota, però a ell li van commutar la pena. Després del judici sumaríssim va ser traslladat a la presó de San Miguel dels Reis (València), on va passar "molta fam" i va ser obligat a treballs forçats. Va ser allà quan, després d'un intent de fugida, es va precipitar al buit i es va lesionar greument.

No només es va trencar el fèmur, sinó que se'n va emportar també una culatada del fusell d'un guàrdia civil que li va partir el nas i el van tenir al terra de la cel·la de càstig sense atendre en ple hivern durant dues setmanes fins que, per pressions internes i externes, va rebre assistència mèdica i va ser operat. 50 anys li va supurar la ferida, a més de deixar-li seqüeles per a tota la vida. Però a més de les ferides físiques, estan també les psicològiques.

"És molt difícil recomençar la teva vida", explica sobre com va ser recuperar la llibertat el 1969, ja amb 41 anys. La repressió franquista el continuava asfixiant, així que va decidir anar-se'n a França clandestinament. Allà va ser ràpidament reconegut com a refugiat polític, va trobar l'amor de la seva vida i va tenir un fill. Viu en un poble de Normandia, encara que visita Barcelona i Berga puntualment. De fet, continua escrivint articles per a la CGT del Berguedà, liderada pel seu amic Pep Cara, que l'acompanya a la presentació pública de la demanda. Fa 55 anys que Busquets és lliure i està a quatre de complir un segle, però 'Senzill', avisa, no es rendeix: "He batallat sempre. I si soc aquí i puc, ho continuaré fent".

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ