Els ‘narcos’ creuen que poden burlar més fàcilment els Mossos que la resta de cossos policials

El desplegament dels Mossos d’Esquadra a Catalunya, iniciat el 1994, el mateix curs en què va entrar en vigor la seva llei específica, va ser celebrat per molts delinqüents. Per exemple, els comerciants de substàncies tòxiques van interpretar aquesta fita política com "una gran notícia", com recorda un antic narcotraficant, Paco, que promet que en l’actualitat es dedica a les apostes en línia.

Segons aquest testimoni, els beneficiava que es formalitzés el model de substitució "de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat" al territori. "La Guàrdia Civil i la Policia Nacional imposaven més respecte llavors", confessa Paco. "Els Mossos només desconfiaven dels africans", opina.

El cert és que, en aquella època, es tancaven més negocis que mai entre xarxes internacionals en reservats de restaurants i discoteques de Castelldefels o S’Agaró-Platja d’Aro, es reelaboraven els estupefaents sense aixecar sospites als xalets de la Costa Daurada i el Maresme o a les urbanitzacions de la Selva Interior i, per descomptat, el port de Barcelona absorbia tones de productes prohibits.

Pocs suborns (coneguts)

La lluita contra la droga continuava sent molt més agressiva als Estats Units que al sud d’Europa, en unes àrees amb economies que descansaven sobre el turisme. Sigui com sigui, per a Miquel, funcionari de jutjats català, "els casos de suborn o connivència entre policies, fiscals, jutges, polítics i narcos que han transcendit públicament són escassos".

El terrorisme, per exemple, captava més recursos i esforços. "Primer, amb ETA, després, amb els islamistes", aclareix el funcionari. Els portaveus dels Mossos subratllen que s’està potenciant la composició "d’equips conjunts d’investigació amb la resta de cossos policials estatals mitjançant el Centre d’Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CITCO)". Afegeixen que els agents catalans "es coordinen amb òrgans internacionals, com Eurojust i Europol, en la lluita contra les màfies" per estendre les indagacions als països "on arriba la droga". L’estratègia de les xarxes criminals per moure la seva mercaderia aprofitant la temporada de neu a la Cerdanya o l’Alt Urgell gràcies a parelles que fingeixen ser esquiadors "hauria de ser estudiada amb urgència", suggereix Miquel.

Xarxes internacionals volen moure grans volums de droga en la temporada d’esquí

La Policia Marítima compta amb el suport de drons i, als controls de trànsit, es fan servir escàners per detectar substàncies il·legals als camions, "una mesura inèdita a l’Estat", assenyalen els portaveus. Des del Departament d’Interior, s’admet que les intervencions al sud de l’Estat contra les bandes han comportat l’establiment d’algunes bases a Catalunya, i es reconeix que grups locals ajuden i presten cobertura a màfies globals.

Diferències amb el País Basc

La Fiscalia Especial Antidroga (FEAD) descriu a Guipúscoa una situació diferent de la registrada a la frontera catalana. Els narcos que operen al País Basc intenten exportar "cocaïna, cànnabis i haixix", i tracten d’introduir "amfetamines i heroïna". Els estupefaents només travessen els Pirineus catalans en sentit nord.

Aquest dinamisme no sol ser observat amb les càmeres de videovigilància suposadament emplaçades en llocs clau. Les dades recopilades pels tècnics del CITCO, que depenen de la Secretaria d’Estat de Seguretat, demostren que durant els últims anys diverses comunitats autònomes han estat per davant de Catalunya en nombre de detinguts i volum de tòxics comissats i destruïts.

Pel que fa a la cocaïna, Andalusia, Galícia, les Illes Canàries i Madrid figuren al capdamunt de la llista. Quant a l’haixix, la primera posició és també per Andalusia, i només a Ceuta o Melilla, per separat, s’ha obtingut millors resultats que a tot Catalunya. Els traficants de Madrid, les Illes Balears i València han estat els principals damnificats quan la policia ha interceptat trameses de MDMA, o sigui, èxtasi o M.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ