Mercè Conangla, psicòloga: "El bombardeig de males notícies genera ecoansietat"

El bombardeig constant d'informacions de calor extrema, sequera i contaminació genera 'ecoansietat', especialment en nens, davant la qual cosa l'experta en salut emocional Mercè Conangla recomana posar l'accent en les petites coses que sí que es poden fer per tenir cura de l'entorn, el que defineix com l'“ecobondat”.

Psicòloga, infermera i escriptora, Conangla presideix la Fundació Ecologia Emocional, projecte coliderat amb el també psicòleg Jaume Soler, que promou des del 1996 projectes de salut i educació emocional.

Després de més de 26 llibres escrits conjuntament, tots dos n'acaben d'editar un altre, Canvi Climàtic Emocional, en què proposen accions per gestionar els reptes del segle XXI, entre ells la crisi mediambiental global.

El deteriorament del planeta per part de l'acció de l'home és un dels motius principals de preocupació de nens i joves, fins al punt de causar quadres patològics que no sols no arreglen la salut de la Terra, sinó que empitjora la dels menors, en allò que s'ha definit amb neologismes com 'ecoansietat' o 'solastàlgia'.

"L''ecoansietat' genera molt malestar en els nens, en part pels bombardejos constants" de notícies com la sequera sense precedents a gran part d'Espanya, els desastres naturals, la contaminació o que "el planeta es mor", ressalta Conangla a una entrevista amb Efe.

Moltes vegades són angoixes que els nens se les guarden al seu interior i no les comparteixen amb uns adults immersos en una vida en què sempre "van de pressa" i no tenen temps per atendre'ls.

"Caldria dir-los que 'ho hem fet molt malament però encara podem fer coses"

Però és important que els adults "parin un moment per escoltar" els nens i, davant la seva preocupació pel planeta, els donin "esperances, però que siguin reals".

"Caldria dir-los que 'ho hem fet molt malament però encara podem fer coses', petites tasques pel planeta, encara que sigui plantar i cuidar una planta, de la qual el nen passa a ser responsable", exemplifica Conangla.

Per a la psicòloga, "el pitjor és la sensació de no tenir control, que només ho tenen les multinacionals o els polítics, perquè en aquestes situacions la gent o bé s'angoixa o s'inhibeix i passa de tot".

"Però hi ha un camí al centre, que és l''ecobondat', és a dir, tenir cura de l'entorn, ja sigui una planta o el teu avi", afegeix.

Al llibre, els autors proposen camins per no caure en el "passotisme dels que pensen que no poden fer res perquè tot és culpa dels polítics i les multinacionals" ni tampoc convertir-se en "puristes" de l'ecologia, en aquells que volen fer-ho tot i "no deixen entrar ni un plàstic a casa", però no donen abast per complir tots els preceptes de l'ecologisme.

"Proposem marcar-se dos o tres objectius factibles, que seran diferents en funció de cada persona i del seu punt de partida, i després a poc a poc anar incorporant coses, perquè si voldríem fer-ho tot a favor del planeta... és que hauríem de canviar completament de vida!", raona.

Evitar el bullying

Aquestes petites accions per cuidar el planeta formen part de l''ecobondat', que es tradueix a cuidar l'entorn personal, animal i mediambiental, i que també té una translació en la convivència als centres educatius.

"Educant a l''ecobondat' el bullying baixa, molt, perquè el nen que està orientat a la vida no destrueix", remarca Conangla.

A partir d‟aquests preceptes, la Fundació Ecologia Emocional ha desenvolupat un sistema d‟educació emocional que s‟ha testat amb bons resultats a Mèxic.

"A l'Escola República de Colòmbia de Mèxic DF, que és problemàtica, el clima entre els nois i el respecte entre ells va canviar després d'aplicar aquest mètode", assegura la psicòloga.

L'autora lamenta que a Catalunya no hi hagi un sistema pautat d'educació emocional -cada escola té el seu projecte-, a diferència de Navarra, que va assumir la proposta de model de la Fundació Ecologia Emocional per a tots els centres educatius, segons Conangla

"La prevenció del 'bullying' no es fa amb un curs de 20 hores a professors, és un procés lent, però el problema és que només s'aplica polítiques d'anar apagant focs, quan aquests es declaren", lamenta.