Les cooperatives creixen un 46% a Catalunya des del 2015 amb augments arreu del país menys a Lleida

Catalunya ha viscut un impuls del cooperativisme en els últims anys i ha tancat el 2022 amb 4.600 empreses que han triat aquest model, un 46% més que el 2015, segons dades del Govern. El creixement ha sigut especialment alt a Girona (+70%), demarcació amb menys presència històrica de cooperatives agràries; seguit de Barcelona (+55%) i Tarragona (+49%). Lleida ha sigut l'únic territori amb menys inscrites (-6%), fet que s'explica per l'agrupació i fusió de cooperatives agràries per ser més viables. Els sectors amb més creixement són les de consum (556%) i d'habitatge (100%). Segons el director general d'Economia Social del Govern, Josep Vidal, el "principal repte" és impulsar aquest model de gestió democràtica en les start-ups tecnològiques.

Segons ha dit en una trobada amb periodistes, el model d'emprenedoria tecnològica imperant "està molt basat en el capital" i en la recerca de finançament via fons d'inversió, un sistema que contrasta amb l'àmbit cooperatiu, que "no està trobant les eines àgils de finançament per poder-hi accedir". D'altra banda, la constitució d'una cooperativa és "bastant més feixuga" que la d'una empresa ordinària.

Vidal ha afegit que sí que hi ha projectes tecnològics cooperatius que funcionen però se situen en sectors més especialitzats, com podria ser l'energètic, en el cas de Som Energia.

Precisament, l'empresa pertany al grup Som IT Cooperatiu, format també per Som Mobilitat, Som Connexió o Col·lectiva't, una de les aliances que més factura en les empreses d'aquest àmbit. Altres exemples de models de negoci exitosos són el negoci cultural i educatiu d'Abacus, l'Associació de cooperatives de les Terres de Lleida (Actel), Arrossaires del Delta o Plana de Vic així com SCIAS, la propietària de l'Hospital de Barcelona, o Suara.

Per ordenar aquest tipus d'empreses i altres entitats, el Govern prepara la Llei de l'Economia Social i Solidària que s'ha elaborat al llarg dels últims quatre anys "de la mà" del moviment cooperativista, el tercer sector, les mutualitats i la xarxa d'economia solidària. La norma pretén definir qui podrà ser economia social i solidària amb la voluntat de "ser més", segons ha detallat Vidal. Aquest sector de l'economia representa el 2,19% de les empreses i dona feina a 142.000 persones, amb dades del 2020.

Històricament, les cooperatives s'han concentrat en el sector agrícola, però en l'última dècada han arrelat arreu del territori i s'han diversificat a sectors tan diversos com el comerç, l'habitatge, l'alimentació o la cultura. Les empreses dedicades a l'agricultura han viscut un procés de fusió per ser més competitives als territoris amb presència més arrelada, com a Ponent i les Terres de l'Ebre. 

Moltes de les noves empreses cooperativistes s'han fundat com a cooperatives de consum (+556%) i de treball (+48%), fet que diferencia el cooperativisme català del d'altres zones de l'Estat, com el País Basc, conegut per la cooperativa industrial Mondragón. En canvi, a Catalunya l'àmbit industrial no ha aconseguit desenvolupar aquest model d'empresa.

L'Executiu ha defensat l'aposta per aquest model, que és "més resilient" als xocs econòmics i ofereixen millors condicions laborals als treballadors. Part de l'impuls de les noves cooperatives s'explica pels canvis normatius introduïts el 2016 que van permetre fundar una d'aquestes empreses amb dos socis, en lloc dels tres que es demanaven anteriorment. Aquell mateix any van néixer els ateneus cooperatius, un servei especialitzat per acompanyar la creació d'aquestes entitats en la qual hi participen 380 organitzacions de tot el territori. Actualment, hi ha 14 ateneus repartits per Catalunya.