Trànsit alerta que 11 dels 12 morts en accidents de trànsit aquest gener vivien a prop del punt del sinistre

Lamiel apunta a un "excés de confiança" dels conductors i diu que les dades encara no són "extremadament preocupants"

Un dels accidents mortals d'aquest gener del 2023.

Un dels accidents mortals d'aquest gener del 2023. / ACN

ACN - Norma Vidal

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha advertit que onze de les dotze víctimes mortals en accidents de trànsit aquest mes de gener vivien a tocar del punt de sinistre.

Aquest fet, segons Lamiel, permet extreure algunes conclusions com "un excès de confiança" per part dels conductors. Ho ha dit en una roda de premsa per fer balanç de l'accidentalitat a les carreteres catalanes durant el 2022 i principi de 2023. Tot i que ha reconegut que les xifres d'aquest inici d'any són dolentes, ha remarcat que es situen en "la mitjana" d'altres exercicis, per la qual cosa ha considerat que la situació no és "extremadament preocupant".

Durant el 2022 van perdre la vida a les carreteres catalanes 225 persones, un 7% menys que el 2019.

Ramon Lamiel ha relativitzat les dades registrades en els primers disset dies de l'any recordant que el 2022 també va arrencar amb xifres "molt dolentes". Ha considerat que les dotze víctimes mortals es troben “dintre dels valors mitjans”, ja que durant el gener de l'any passat es va produir aquest mateix nombre de morts a les carreteres. "No estem davant un gener extremadament preocupant", ha valorat el director del Servei Català de Trànsit (SCT).

Amb tot, sí ha analitzat aquesta accidentalitat, indicant que la majoria de sinistres han tingut lloc a vies que no són especialment insegures i apuntant que 11 de les 12 víctimes van morir en carreteres que coneixien bé, ja que es trobaven a la vora de les seves residències habituals. "Vivien a prop d’on han patit l’accident", ha remarcat Lamiel que ha dit que aquests sinistres no es corresponen amb grans desplaçaments, sinó amb mobilitats internes i perimetrals. "Hem de fer un toc d'atenció, perquè això ens porta a extreure algunes conclusions com ara l'excés de confiança", ha indicat. Així mateix ha destacat que vuit dels accidents es van concentrar en tres dies, el 6, 11 i el 15 de gener i ha dit que en el que portem d'any els Mossos han dut a terme 5.200 controls.

En aquesta línia, també s'ha referit a l'elevada sinistralitat registrada a finals de 2022 i ha recordat que "és habitual que durant la tardor hi hagi un repunt de la mobilitat i de la sinistralitat". Tot i que admet que un factor no és conseqüència directa de l'altre, sí indica que són dues variables que és correlacionen. A banda, explica que aquest repunt coincideix amb un canvi en el sistema viari derivat del final del període estival i les vacances. "Són mesos en què es passa de circular de manera massiva per vies de major seguretat com l'AP-7 a utilitzar-ne d'altres convencionals", indica.

Mesures correctores

Entre d'altres mesures per a combatre la sinistralitat, el responsable del SCT ha explicat que s’ha arribat a un acord amb la Universitat Politècnica de Catalunya per desenvolupar un algoritme d'avaluació de risc "similar al que el MIT va fer per a Boston". També ha afirmat que s'ampliarà la formació 3.0 per a motoristes i s'estudiarà la possibilitat d'actuar sobre els centres mèdics de revisió del carnet o els cursos del permís per punts.

A banda, s'està treballant amb la Universitat de Barcelona per incorporar elements de realitat virtual a la seguretat viària. Pel que fa a elements de control, ha recordat que s'ha posat en funcionament dues motos espiell i que se n'incorporaran tres més properament. A més, preveuen posar en marxa els primer carros radar abans de l'estiu. Alhora, ha remarcat que hi ha prevista una nova promoció de Mossos que reforçaran la divisió de trànsit amb 175 nous agents que començaran a formar-se a finals de 2023.

També ha recordat que s’han intensificat els controls de vehicles pesants, sobretot a l’AP-7, i ha assenyalat que s’ha començat a utilitzar una tecnologia "més dinàmica" per no haver de fer aquests procediments de forma manual. Per últim, ha apuntat que aquest 2023 es començarà a instal·lar el sistema de velocitat variable a la C-58. "Esperem licitar-ho aquest any", ha comentat.

Pel que fa a l'àmbit urbà, s'incrementarà la partida per ajudar els municipis a desenvolupar plans locals de seguretat viària, també els estudis tècnics per àrees concretes, i la subvenció de 10 MEUR per impulsar projectes de pacificació de trànsit a 92 municipis, entre d'altres mesures. 

225 morts a vies urbanes i interurbanes

De tot plegat n'ha parlat en la roda de premsa de balanç de la sinistralitat a les carreteres catalanes durant el 2022. Segons dades del SCT 225 persones han mort en vies urbanes i interurbanes aquest 2022, un 7% menys que el 2019, l'any abans de la pandèmia de la covid-19. Lamiel ha detallat que la xifra de víctimes a vies interurbanes s'ha reduït un 10,7%, situant-se en 157, mentre que a les zones urbanes la dada s'ha incrementat lleugerament, amb 68 finats, el que suposa un 1,5% més que el 2019. Pel que fa a ferits greus, al llarg de 2022 se n'han registrat 1.529, un total de 716 en carretera i 813 en zona urbana.

A banda, ha detallat que gairebé el 78% de les víctimes mortals per accident de trànsit a Catalunya són homes (175) i el 22% són dones (50). També ha destacat que "la meitat de les víctimes mortals han estat de col·lectius vulnerables com motoristes, ciclistes i vianants". En concret, aquests representen el 44% dels finats en zones interurbanes i el 82% en zones urbanes. En el cas dels motoristes, Lamiel ha destacat el descens de la sinistralitat en carretera, que ha caigut un 14,3% amb 42 persones mortes, tot i que ha indicat que en vies urbanes han perdut la vida 41.

Preocupació pels xocs frontals i atropellaments

Per altra banda, ha explicat que dos dels factors que més preocupen al SCT són els xocs frontals i els atropellaments. Ha indicat que en vies interurbanes aquesta mena de col·lisions han crescut un 12,8%, situant-se en les 44, el que suposa que gairebé un de cada tres impactes són d’aquesta tipologia. Pel que fa als atropellaments mortals, s’han incrementat un 54,4% en carretera, arribant a assolir la xifra de 18. D’aquests, més de la meitat, 9, han tingut lloc a l’AP-7. Per contra, en vies urbanes, els atropellaments han disminuït un 57,1%. 

Canvi de tendència a l’AP-7

Tot i que l’autopista AP-7 continua encapçalant el llistat de les vies amb més víctimes mortals, concentrant el 15% del total de 2022, el que es tradueix en 24 persones mortes, aquesta tendència s’ha frenat en el darrer trimestre de l’any. "S'han intensificat els controls amb vehicles pesants, espiells i controls fixes i dinàmics i aquesta pressió que s'ha fet sobre l'autopista ha contribuït a anar baixant els morts per mes", ha indicat Lamiel. Ha matisat que en termes globals sí que la sinistralitat a l'AP-7 ha pujat, sobretot perquè ha absorbit part dels accidents que tenien lloc a l'N-340 i part de l'N-11, però ha insistit en què molts d'aquests accidents són "de menys gravetat". 

“S'ha notat l’efecte positiu de l'alliberament de peatges”, ha explicat el director del SCT que ha dit que aquest fet s'ha evidenciat sobretot en els diumenges de grans operacions tornades, en què molts conductors han optat per usar vies més segures com aquestes. Tot plegat s'ha traduït en menys víctimes mortals durant els diumenges (un 58% menys). Així mateix, ha assegurat que la majoria dels accidents mortals tenen lloc durant dies feiners i en horari de tarda.

La segona via amb més víctimes mortals de la xarxa viària catalana ha estat l'N-260, seguida de l’A-2 i la C-35. Per demarcacions, 121 morts s’han produït a Barcelona, 46 a Girona, 44 a Tarragona, i 14 a Lleida. Amb aquestes xifres, hi ha un descens a totes les demarcacions, a excepció de Girona on Lamiel ha dit que cal posar-hi especial atenció, en especial sobre la N-260 on, a més, hi ha una elevada sinistralitat relacionada amb animals. "Ja tenim un projecte en marxa per avisar d'irrupció d'animals a via i reduir l'accidentalitat", ha detallat.