Hi ha qui dins de Junts considera que la figura de Francesc de Dalmases és «insostenible dins i fora del partit». Va ser obligat a dimitir com a vicepresident de la formació, però encara conserva el seu escó al Parlament i la comissió de l’estatut del diputat avaluarà avui si ha de ser sancionat per incomplir el codi de conducta de la cambra. I és que després que es conegués (i s’acredités per diversos informes) que el principal escuder de Laura Borràs va intimidar una periodista del FAQS de TV3, altres persones han alçat la veu assegurant haver estat també damnificades per la seva conducta. L’episodi a la televisió pública catalana va ser el detonant perquè tres periodistes més denunciessin al juliol la seva manera de procedir, però també perquè dues diputades del seu propi partit, JxCat, revelessin en una reunió de l’executiva que havien patit pressions i vexacions per part de Dalmases.

Cinc persones més -algunes han mantingut amb el polític postconvergent una relació de tipus professional i personal, però d’altres no- asseguren haver patit «assetjament laboral», «abús de poder», «maltractament psicològic» o una insistència indesitjada de Dalmases per reunir-s’hi. Totes elles demanen mantenir la seva identitat en secret.

La «connivència» de Borràs

«És arrogant i prepotent. Intenta primer lloar-te i, si no penses com ell o actues a la seva manera, comença a desprestigiar-te en públic i privat. Em va tractar vexatòriament. Vaig patir mobbing, humiliacions i intimidació». Així defineix una extreballadora com la va tractar Dalmases durant l’etapa en què Borràs era consellera de Cultura, funció que va tenir entre juny del 2018 i març del 2019. Tot i que el diputat de Junts no va tenir mai cap càrrec al Departament, l’afectada relata que «interferia en el dia a dia» pel seu «afany de poder», cosa que provocava maldecaps respecte el protocol quan anava a actes o viatges oficials acompanyant la consellera. Per a tot això va comptar amb la connivència de Borràs. «Em ridiculitzava. Referint-se a mi, deia a la titular de Cultura: ‘Aquesta subordinada teva què m’està dient?’», explica.

Al final, van acabar fent fora la treballadora. Però, abans, van intentar que fos ella la que marxés. «Em van oferir que agafés una baixa llarga, que tornés i digués que no podia continuar. Em vaig negar», sosté. Va necessitar teràpia psicològica per gestionar la situació i, malgrat que en aquests gairebé quatre anys va apostar pel silenci, que sortís a la llum l’incident de Dalmases amb la periodista del Faqs li «va despertar tot el que havia viscut». Si parla ara, assegura, és perquè no vol que ningú més pateixi una situació semblant. «És igual de greu que ell actuï així com que tingui qui ho consenti», conclou.

Un «patró» de comportament

Un altre testimoni assegura que va tenir una relació sentimental amb Dalmases i que la va tractar com «un drap brut». Va contactar amb ella a través de les xarxes socials i després va exercir «abús de poder i maltractament psicològic». En el seu cas, el primer contacte es va produir en ple auge del procés, quan ell encara no era diputat i ella passava una mala època personal, i es va allargar durant mesos. Tot va començar amb l’oferiment d’escriure articles a la revista que dirigia i la petició de reunir-se. La relació es va anar estrenyent a cop d’intercanvi d’informació de tipus professional.

«Però un dia, de cop i volta, em va dir que estava enamorat de mi. En aquell moment jo vivia un mal moment personal i laboral i vaig decidir valorar la possibilitat de conèixer-lo. Més tard ens vam enrotllar i va començar allò que semblava una relació estable, amb intercanvi de missatges romàntics diaris i confidències personals sobre els seus fills i la seva vida. A partir de llavors, jo encara no ho sabia, tot seria estar a la seva mercè», sosté.

Quedaven quan ell volia i, de sobte, «començaven les evasives» i el discurs que ell té una família o que «podria ser el seu pare» -es portaven gairebé 20 anys-, com acrediten els missatges privats que rebia. Quan ella intentava fer-se a la idea que era un tema tancat, ell reapareixia. «M’elogiava per algun article o reflexió, em tornava a atrapar, però només quedàvem quan volia. Donava per acabada la història, però després tornava a aprofitar qualsevol context per escriure’m», relata.

La relació es va interrompre i es va reprendre una segona vegada, quan ell ja era diputat del Parlament, aprofitant que ella havia fet una crítica pública a Junts per Twitter. Al final, assegura, va acabar descobrint que tenia un «patró» de comportament perquè va conèixer dues dones més a les quals «els havia fet el mateix» i dues més amb qui ho va intentar «aprofitant el seu estatus de diputat». «Tu saps què fas a les dones, no vull saber res més de tu. Necessito respirar», li va acabar dient una de les últimes vegades que ell la va tornar a contactar per consultar-li la seva opinió.

La influència del càrrec

Aquest «patró» també és el que assenyala un tercer testimoni que explica com va viure una situació similar. «No ens coneixíem personalment, però em va contactar per les xarxes socials. Vam quedar, hi va haver un component sentimental i, després, es va interrompre la relació», sosté. Va reaparèixer mesos després, quan ja era parlamentari, i compartia amb ella informacions de tipus polític en senyal de confiança i li demanava que es veiessin. «Insistia a quedar, però després no es presentava o trigava mesos a posar una data mentre seguia insistint. Un dia va venir a casa meva, es va insinuar i després se’n va anar», afirma. Defineix el comportament de Dalmases com un «abús de poder» en què utilitza el seu càrrec per tenir ascendència i influència sobre les dones en què està interessat.

Dues afectades més descriuen com el dirigent les contactava amb freqüència per les xarxes socials per intentar quedar, a la qual cosa no van accedir. «Va començar parlant-me de la meva feina, va intentar convidar-me a un cafè, a sopar, al teatre... Anava fent monòlegs, perquè quan em feia propostes jo no responia. Només contestava quan eren comentaris de l’àmbit professional», explica una. Tot i així, durant dos anys, i de manera recurrent, ell li enviava fotos de la seva vida privada o li explicava assumptes personals. «No m’ignoris», li enviava ell davant la falta de feedback.

Una víctima com a «excusa»

L’altra afectada també va rebre múltiples missatges privats per Twitter primer i, després, per Signal i Instagram. De fet, Dalmases va acabar aconseguint el seu telèfon suposadament per a una consulta de tipus professional. Ella és advocada i ell li demanava assessorament «utilitzant una víctima de violència de gènere com a excusa». Però Dalmases va aprofitar l’ocasió per insistir «per terra, mar i aire» que quedessin. Mai no va passar. Ella li demanava «silenci», li va explicitar diverses vegades que preferia que no continuessin parlant ni que li enviés missatges de cap mena. Però ell trobava sempre una excusa per tornar a escriure i ignorar la petició de l’afectada.

Un altre episodi, en aquest cas puntual, d’insistència indesitjada explica que va viure una exdiputada que va coincidir amb ell al Parlament l’anterior legislatura. Estaven en un plató de televisió després d’un debat electoral i ell es va acostar per proposar-li quedar per fer un cafè. «No el coneixia de res, li vaig dir que no. Però va insistir. Li vaig tornar a dir que no i va acabar perseguint-me per tot el plató. Va ser una situació molt desagradable», conclou. Contactat, Dalmases ha respost que ara està de baixa per motius de salut però que estarà a disposició per respondre quan tingui l’autorització mèdica per fer-ho.