Arnaldo Farré Bujardón, professor de primària dels Maristes de Sants-Les Corts que va abusar sexualment d’una xifra desconeguda d’alumnes, va morir el passat 12 d’agost al municipi de Sant Jordi, a la província de Castelló. Farré feia servir un nom fals des del 2016 i s’ocultava en una urbanització d’aquesta població del seu passat: el febrer d’aquell any la investigació periodística del cas Maristes va destapar les violacions, va localitzar cinc de les víctimes, va publicar la confessió i l’exprofessor, ja jubilat, va fugir de Catalunya. Farré era un pederasta confés molt a desgrat seu. Un dels seus alumnes, després que aquest negués els fets, va anar a trobar-lo i, usant una càmera oculta, va gravar Farré admetent que el va violar durant sis anys, a la dècada dels 80.

Intocable per a la justícia a causa de la prescripció de les denúncies que hi havia contra ell, Farré mai no va ser investigat pels Mossos d’Esquadra ni tampoc jutjat. I va refer la seva vida a l’altra banda del riu Ebre. A la urbanització del Panoràmica club de golf, un grapat de cases envoltades de cultius que es van projectar creient que el fracassat aeroport de Castelló de Carlos Fabra les ompliria de rics, l’antic professor va trobar un lloc ideal per amagar la seva condició de depredador de nens desemmascarat. Farré va canviar de nom i es va guanyar la confiança de la família que vivia just a la casa del costat. Després de la seva defunció, aquesta família ha descobert qui era en realitat i ha volgut que les víctimes sàpiguen que el maltractador ha mort i divulgar com van ser els últims sis anys de vida d’Arnau.

Quan la família va estrenar la segona residència al golf de Sant Jordi, a la tardor del 2016, va descobrir que la casa adjacent havia trobat finalment inquilí. A través de la tanca que exercia de separador de dos jardins paral·lels, les converses entre la família i el veí es van succeir de seguida. Aquell home, que va dir que es deia Arnau, va caure bé a tothom. Als pares, als fills i a les xicotes dels fills.

Arnau feia servir ulleres i al seu vestidor hi abundaven les camises, sovint de quadres, que lluïa sempre descordades. Vivia sol i no sortia mai de casa. Si el convidaven a sopar, ho rebutjava amablement. Si l’animaven a sumar-se a una celebració familiar, posava qualsevol excusa. Tot i aquelles negatives, la relació entre Arnau i la família va ser cada vegada més estreta.

Silenci sobre el seu passat

Arnau no parlava de la família. Si algú preguntava pel seu passat, responia amb monosíl·labs. O mentia. Mai va dir res sobre la seva feina de professor a l’escola dels Maristes de Sants, on va passar gairebé tota la seva vida laboral. En canvi explicava que havia estat forestal i havia alternat feines de músic i d’informàtic.

«Seguim en estat de xoc», van admetre els seus veïns. La tristesa de perdre un amic com Arnau va donar pas violentament a la indignació d’haver estat enganyats per Farré.

Segons les víctimes, Farré era el pederasta «més bèstia» del col·legi de Sants. Tan difícils de creure resultaven aquestes acusacions que, fins que es va publicar la seva confessió aconseguida amb una càmera oculta, directius del col·legi de Sants-Les Corts, i fins i tot membres del Govern, van opinar que els exalumnes exageraven.