El major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha dit que no té "cap indici" que justifiqui les "teories conspiratives" sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost del 2017 i, a més, ha lloat el treball dut a terme pel CNI durant els dies posteriors.

En declaracions a La Vanguardia, Trapero ha comentat: "Li puc dir que la resposta més efectiva, amb més coneixement de dades, més profunda, i li puc dir que més lleial, va ser la del CNI. No tinc cap dubte, ni jo, ni cap comandament dels Mossos, sobre això".

Preguntat, no obstant això, pel fet que l'imam de Ripoll i presumpte cervell dels atemptats de Catalunya del 2017, Abdelbaki Es Satty, fos confident del CNI ha puntualitzat que "una cosa necessàriament no porta a l'altra (...) L'única realitat d'aquell moment és que el CNI ens va ajudar molt en la investigació".

Aquestes declaracions de Trapero coincideixen amb el ja assenyalat per Eduard Sallent quan ocupava el càrrec de comissari cap dels Mossos, moment en el que va assegurar que "abans, durant i després" del 17-A la col·laboració de la policia catalana amb CNI, Policia Nacional i Guàrdia Civil va ser "molt bona" i va dir no tenir constància que se'ls ocultés informació.

Trapero, en al·lusió als àudios que aprofundeixen en el rol jugat per l'anomenada "policia patriòtica" a Catalunya, també s'ha referit a "com era de difícil mantenir una relació franca i de confiança" durant la seva etapa al capdavant dels Mossos amb altres cossos policials.

"Jo parlo de policies. Policia patriòtica amb noms i cognoms. Que tenien rols de responsabilitat en l'àmbit de la coordinació i ara veiem el que pensaven de molts de nosaltres i el que volien fer amb alguns de nosaltres. Llavors entens com era de difícil mantenir una relació franca i de confiança", ha apuntat.

Trapero, que manté el rang de major, ja que és vitalici, és ara cap de la Divisió d'Avaluació de Serveis (DAS), que s'encarrega d'avaluar els dispositius de la policia autonòmica, després d'haver estat destituït al desembre com a cap del cos.

Ha estat al capdavant del cos en dues etapes, primer des del 2013 fins que va ser destituït pel Govern l'octubre del 2017 després de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), i posteriorment des que al novembre del 2020 va ser restituït per la Generalitat, després de la seva absolució pel seu paper en l'1-O, fins que al desembre del 2021 el va cessar el Govern.