La covid ha transformat el món i, tot i que alguns països, com Espanya, estan tornant a poc a poc a la normalitat, la pandèmia ha trastocat molts aspectes de la vida, però també la incidència i l’aparició d’altres malalties. De fet, els especialistes estan sorpresos davant el fet que en ple juny es continuïn detectant casos de grip quan el normal és que aquest virus aparegui cap a finals de l’hivern. «És una situació inusitada», avisa a El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7, Rafael Marrón, president de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES) a l’Aragó.

Marrón coneix bé la situació perquè el repunt de malalties infeccioses està provocant un augment de la pressió en atenció primària però també en urgències, sobretot les pediàtriques. Segons les dades de la presidenta de la Societat Espanyola d’Urgències Pediàtriques (SEUP), Paula Vázquez, a partir de finals d’abril, quan es va eliminar l’obligatorietat de portar mascareta en espais tancats excepte en transports públics i centres sanitaris, s’ha produït un increment de les assistències en urgències pediàtriques d’entre un 30% i un 50% com a mitjana en tot el territori nacional.

La també cap d’urgències pediàtriques del madrileny Hospital Gregorio Marañón atribueix l’augment a un conjunt de factors. En primer lloc, la retirada de les mascaretes, sobretot en interiors. Això afavoreix el contagi en nens petits, que «amb prou feines tenen immunitat perquè des de fa dos anys han tingut menys contacte amb virus [excepte la covid]». A més, també hi ha influït la reducció de la mobilitat i de les interaccions socials, que els ha mantingut aïllats i només s’han relacionat amb el seu entorn i el seu grup bombolla.

«Tots els virus alhora»

Aquesta situació ha provocat no només circulació de la grip fora de la temporada habitual, sinó també del virus respiratori sincitial (VSR) –que en nadons causa la comuna bronquiolitis–, que normalment circula a l’hivern. S’hi sumen els adenovirus –que provoquen malestar respiratori, conjuntivitis, cistitis...–, freqüents a la primavera i a l’estiu, i les malalties digestives. «Estan jugant tots els virus alhora i estem veient casos de molta febre durant diversos dies», assenyala l’especialista.

Al final de la mascareta s’afegeixen dos factors més que expliquen l’increment de l’ús de les urgències: els problemes d’accés a l’atenció primària i especialitzada, que ha fet que les urgències s’hagin convertit en la porta d’accés al sistema sanitari davant la impossibilitat d’aconseguir cita en un període de temps breu, i la «falta de cultura sanitària», que fa que moltes persones acudeixin a urgències per casos lleus, una tendència que, segons Vázquez, s’ha incrementat durant la pandèmia. Han acostumat a venir a urgències amb casos poc evolucionats», lamenta. I esmenta exemples de «menors d’11 anys a qui els seus pares porten a l’hospital quan només fa una hora que té febre o nens que tenen mal al colze i se’ls passa mentre són a la sala d’espera».

Tot això està formant un «còctel molotov» que «esgota el personal» i «impedeix atendre de forma òptima els casos prioritaris», segons denuncia la presidenta de SEUP.

Ingressos a la baixa

La bona notícia en aquest panorama és que les malalties generalment són lleus i la taxa d’ingressos va a la baixa. Si el percentatge habitual d’ingressats després de passar per urgències és un 5%, actualment en nens se situa en un 2,5%. No obstant, el problema és que, de moment, l’arribada de la calor no ha provocat una baixada de la incidència de les infeccions tradicionalment hivernals en nens i és «preocupant» que continuï la pressió alta en urgències durant les vacances, quan molts professionals sanitaris agafen unes setmanes de descans i, per tant, augmenta el temps d’espera i els problemes d’atenció i accés.

En els adults la situació no és tan preocupant, però també es continuen produint contagis de grip malgrat que bona part d’Espanya va superar fa dies els 30 graus. Es tracta sobretot de casos de grip A que es deuen, segons el doctor Marrón, que la vacuna que s’ha inoculat aquest any no protegeix completament contra el subtipus que està circulant i perquè, com que transitar de manera tardana, la immunització, sobretot en gent gran, comença a perdre efecte.

Patologies cròniques

El doctor explica que alguns dels pacients més afectats pel repunt víric són els que tenen patologies cròniques i que, a causa de l’aïllament que ha provocat la pandèmia, tenen una immunitat debilitada. Així mateix, l’especialista explica que la saturació de l’atenció primària i especialitzada està fent que gent «amb patologia lleu esperi moltes hores a urgències perquè volen que els visiti en persona un metge en lloc de rebre l’atenció telefònica».

Al seu torn, el doctor José María Molero, metge de família i portaveu del departament malalties infeccioses de la societat mèdica Semfyc, apunta que en aquests moments, en adults, sobretot en majors de 60 anys, la tendència general en les infeccions respiratòries i la grip continua sent ascendent, però que en els més joves s’està estabilitzant i fins i tot comença a descendir. Falta saber si la tendència es consolidarà en els pròxims dies i si baixarà la incidència també en nens i majors de 60 anys.