La compravenda de vivendes va pujar un 15,5% a l’abril respecte al mateix mes del 2021, a un preu que es va elevar una mitjana del 6,5%, amb un 14,7% més de préstecs hipotecaris per a l’adquisició, tot i que la quantia d’aquests va descendir l’1,3%. Segons dades del Consell General del Notariat difoses aquest dimarts, el nombre de compravendes segellades a l’abril va arribar a les 60.734 operacions i el preu mitjà del metre quadrat es va situar en 1.575 euros (euros/m²). Per tipus de vivenda, les vendes de pisos van augmentar un 16,5% interanual, fins a les 46.377 unitats, i les de vivendes unifamiliars es van incrementar un 12,4%, fins a les 14.357. Els preus dels pisos van tenir un ascens del 3,6% respecte al mateix mes de l’any anterior, fins a assolir els 1.749 euros/m², i els de les vivendes de tipus unifamiliar van registrar una mitjana de 1.283 euros/m², amb un augment del 13,5%.

El panorama de la vivenda a Espanya mostra un moment de relativa eufòria en les compravendes i alces moderades en els preus. Però la imminent pujada dels tipus d’interès obre un període de complexitat per als compradors, amb expectativa d’alces en el cost de les hipoteques de l’ordre de dos punts percentuals en un termini d’un o dos anys. En aquestes circumstàncies, convé que els compradors prevegin un marge de seguretat financera suficient o que pactin amb l’entitat financera un préstec a tipus fix. Aquest tipus de productes financers comencen ja a ser més difícils d’obtenir a tipus baixos. L’Associació Hipotecària Espanyola, que agrupa bona part de les entitats financeres, preveu que el percentatge d’hipoteques a tipus fix baixi del 50% en un any, enfront del gairebé 73% actual. S’intueix que es puguin reforçar en el mercat les fórmules mixtes de finançament en els pròxims mesos, a tipus fix en els primers anys de la hipoteca i a termini variable en els següents. En aquests moments convé que els compradors aconsegueixin un tipus fix de menys de l’1,5% i en qualsevol cas que no financin més enllà del 60% del cost total de la vivenda.

En línia amb l’avenç de les compres, a l’abril els préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’una vivenda van créixer un 14,7% interanual en l’àmbit nacional, fins a les 32.192 operacions, tot i que la quantia mitjana va descendir un 1,3%, fins als 147.693 euros. A l’abril la compravenda de vivenda va créixer en totes les comunitats autònomes excepte a Múrcia, on es va reduir un 2% respecte al mateix mes de l’any anterior. Les que van registrar una evolució per sobre de la mitjana nacional van ser Navarra (50,4%), les Canàries (45,5%), Cantàbria (29,3%), les Balears (22,9%), Andalusia (22%), el País Valencià (21,5%) i Castella i Lleó (17,9%). Per sota de la mitjana nacional, però mostrant increments de dos dígits, es van situar Castella-la Manxa, Catalunya, Astúries, Aragó i Extremadura.

Quant al preu, es va registrar un encariment a totes les regions menys a Castella-la Manxa (-11,5%) i Navarra (-1,8%). Per ordre de magnitud, es van registrar pujades de dos dígits a Andalusia (18,3%), Múrcia (13,1%), el País Valencià (13,1%), Galícia (12,8%), Madrid (11,1%) i les Balears (10,2%), mentre que a les resta de comunitats els increments van ser més moderats. Els préstecs per a l’adquisició d’una vivenda a l’abril van augmentar un 14,7%, fins a les 32.192 operacions, amb una quantia mitjana de 147.693 euros, un 1,3% menys que l’abril del 2021. El percentatge de compres de vivendes finançades mitjançant un préstec hipotecari es va situar en el 53% i la quantia del préstec va suposar de mitjana el 73,5% del preu. Per comunitats, les hipoteques van créixer a totes a excepció de Múrcia (-4,4%) i van assolir taxes de dos dígits en 11 d’aquestes, entre les quals destaquen Cantàbria (35,8%), Castella i Lleó (31,6%), les Canàries (28,1%), Andalusia (24,8%), Navarra (23%) i Catalunya (20,2%).

Quant a la quantia mitjana dels nous préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’una vivenda, l’evolució va continuar sent dispar en l’àmbit autonòmic, ja que va créixer a nou comunitats i va decréixer a les vuit restants. Van destacar els augments a Andalusia (9,9%), Castella i Lleó (8,3%), Galícia (7,7%) i Aragó (6,2%), i els retrocessos, a les Balears (-14,7%) i Extremadura (-14,5%).