Quiosc

Empordà

Espiar Aragonès va costar 43.000 euros

Com més usuaris espiats, menys cost per cada número de telèfon al qual es vulgui accedir

Pere Aragonès, amb Teresa Jordà i Quim Ayats, en un acte recent a Girona ANIOL RESCLOSA

Quan el Centre Nacional d’Intel·ligència va penetrar al telèfon mòbil de Pere Aragonès, cada punxada particular amb Pegasus costava 43.000 euros. És el preu mitjà de cada IOS-U interceptat amb el programa espia, tarifa vigent des del 2016 en contractes de NSO Group, la desenvolupadora israeliana de Pegasus, amb agències governamentals per a interceptacions telefòniques nombroses.

Cada IOS-U en determina el cost. Amb aquest acrònim criden al fosc mercat del spyware l’usuari del sistema operatiu de l’Iphone. Com més usuaris espiats, menys cost per número de telèfon. Poc abans del moment que el CNI va adquirir Pegasus -segons va informar El País, per uns sis milions d’euros- cada intercepció d’un número de Blackberry costava 50.000 dòlars (42.700 euros al canvi de l’època), i 55.000 euros les punxades a iPhones i mòbils Android.

Però aquest cost unitari baixa segons la mida del paquet d’usuaris, o objectius, contractat amb la propietària del programari, expliquen experts en ciberseguretat consultats pel Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona.

El preu ha variat poc des d’aleshores: el de la instal·lació del sistema, 500.000 euros, vigent també el 2020, l’any en què va ser espiat el president de la Generalitat. «El que sí que ha pujat, en freqüència i en cost, són les actualitzacions del programa, perquè cada tres o quatre mesos el desenvolupador troba vectors nous per atacar mòbils i els ofereix als seus clients», explica un d’aquests especialistes i corroboren fonts de la Seguretat de l’Estat.

Així, les 18 interceptacions autoritzades judicialment a telèfons intel·ligents d’independentistes -les que va explicar al Congrés la ja exdirectora del CNI Paz Esteban- van suposar un cost aproximat de 775.000 euros.

En un mercat amb pocs clients i encara menys oferents, tres firmes intermedien amb NSO Group per a la distribució del seu programa espia a països occidentals, segons fonts de la Seguretat de l’Estat. Una, DARS Telecom, és italoespanyola i té seu en un pis del barri madrileny d’Arguelles, a prop de la Moncloa.

Els socis Michele Tomba i Román José Sánchez es reparteixen l’administració de la firma, dedicada, declara al Registre Mercantil, a la «distribució i la comercialització de solucions de telecomunicacions per a la intercepció legal de dades, veu, imatges…».

DARS ha col·laborat amb les Forces de Seguretat de l’Estat diverses vegades, com en el desenvolupament -amb la Universitat d’Alcalà-, el 2016, del programa Quixot de rastreig de perfils a internet i xarxes socials; i també amb policies autonòmiques: un dels seus antics consellers, Ángel Herrero, va recollir el 2020 una metopa honorífica pels seus serveis a la Policia Foral navarresa sota govern de la conservadora Yolanda Barcina.

L’espanyol de DARS Román José Sánchez és descrit per les fonts consultades com a executiu ben relacionat amb la Guàrdia Civil i l’Exèrcit, amb els comandaments del qual ha compartit tornejos de golf. La discreció és norma del negoci: han estat en va les peticions d’aquest diari per contrastar-hi informació.

El seu soci italià Tomba és l’únic que queda visible de l’entrada a la firma, el 2006, poc després de la seva fundació, d’un poderós i polèmic aliat: el consorci italià RCS Lab. Tomba és executiu d’aquesta marca, com també un altre exconseller de DARS, Alberto Chiappino. Els noms de tots dos apareixen al trànsit d’e-mails sobre escoltes a mòbils a l’escàndol Hacking Team, un cas d’espionatge que va aparèixer al de Pegasus que va esclatar el 2015 a Itàlia.

Les sigles RCS signifiquen Remote Control System. Fins el 2015, aquesta empresa va ser contractista de la fiscalia italiana per a escoltes amb autorització judicial. L’any següent va ser processat el patró de RCS, Roberto Raffaelli, sota acusació d’haver passat al president italià Silvio Berlusconi enregistraments obtinguts per encàrrec de la fiscalia. És a dir, desviament d’informació judicial secreta. Rafaelli va presidir la firma intermediària italoespanyola entre el 2006 i el 2010.

Segons les fonts consultades, per adquirir Pegasus es recorre a un dels intermediaris amb què treballa la firma. Els altres dos de més coneguts a Espanya són la contractista de ciberseguretat i defensa Excem i l’enginyeria britànica BAE Systems. Excem va ser fundada pel sefardita Mauricio Hatchwell Toledano, premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia. Ha venut solucions informàtiques als ministeris de Defensa i Interior. La mateixa tecnologia és a la de BAE Systems, de capital britànic i nord-americà, fusió de British Aerospace i Marconi Electronic.

Compartir l'article

stats