El president de la Generalitat, Pere Aragonès, compleix aquesta setmana un any des que va prendre possessió al capdavant del Govern, uns primers dotze mesos que ha governat a través d'una geometria variable per fer avançar la legislatura i als quals arriba amb la taula de diàleg, el seu principal projecte per solucionar el conflicte català, congelada arran del cas d'espionatge amb el programa Pegasus.

Aragonès va arribar a la Presidència del Govern després de les eleccions del 14 de febrer del 2021, en les quals l'independentisme va ampliar la seva majoria absoluta al Parlament i va obtenir la que han denominat "majoria del 52%", amb la qual va ser investit.

No obstant això, a mesura que ha avançat aquest primer any de mandat, la CUP s'ha anat distanciant de l'Executiu d'Aragonès, que ha hagut de buscar nous socis i ha acabat optant per una estratègia d'arribar a acords també amb el PSC i els comuns per tirar endavant els projectes de la legislatura.

Distanciament de la CUP

L'acord d'investidura entre ERC i la CUP incloïa diverses mesures socials i econòmiques, com impulsar un pla pilot per a una renda bàsica universal i una energètica pública, un pacte que fonts del Govern asseguren que s'està complint "àmpliament" i molt per sobre del 25% que correspondria al primer any de legislatura.

No obstant això, qüestions com la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern, el projecte Hard Rock, la relació amb el Govern central o la gestió de les vagues de professors han ampliant la distància amb els cupaires, cosa que es va certificar amb el rebuig als pressupostos de la Generalitat del 2022.

Per això, i malgrat que la CUP continua defensant la necessitat que Aragonès se sotmeti a la qüestió de confiança que havien pactat, la Presidència de la Generalitat considera que no té sentit si els cupaires continuen sense donar estabilitat, com s'havien compromès a fer en l'acord d'investidura.

Davant aquesta situació, Aragonès ha trobat el suport del PSC i els comuns per tirar endavant diversos projectes i decrets i ha deixat així una geometria variable amb la CUP, socialistes i comuns, i les fonts governamentals ja esmentades reconeixen que serà la manera de fer avançar la legislatura els anys que venen, tot i que rebutgen aprovar amb el PSC grans projectes com futurs comptes.

D'aquesta manera, el Govern va aconseguir aprovar els pressupostos amb els comuns i els socis de l'Executiu van acordar amb el PSC la renovació de càrrecs dels òrgans estatutaris caducats, i es va tornar a visibilizar amb la proposta de reforma de la llei de política lingüística per fer front a la sentència del 25% de castellà, que van presentar PSC, ERC, Junts i els comuns, tot i que Junts se n'ha despenjat i està per veure com s'acaba resolent aquest assumpte.

Relació amb Junts

A més dels equilibris per aconseguir els suports parlamentaris, tampoc no ha tingut fàcil la relació amb Junts, els seus socis de govern, que ha passat per diversos moments de crisi aquest primer any: des de les negociacions després de les eleccions --Junts va arribar a rebutjar en dues ocasions la seva investidura-- a xocs més recents com l'acord sobre el català o la gestió de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, de l'escó de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà.

El moment de més tensió entre els socis del Govern va ser quan el president va rebutjar la delegació proposada per Junts per a la taula de diàleg, ja que no estava composta exclusivament per membres de l'Executiu, la qual cosa va provocar que Junts no hi participi, a banda de l'acord dels pressupostos amb els comuns, que va avivar la crispació entre les dues formacions.

A més, a l'horitzó s'albiren nous escenaris que poden desgastar aquesta relació: primer, l'elecció de Borràs com a presidenta de Junts, que s'ha caracteritzat per ser una de les dirigents del partit més crítiques amb ERC, i després, l'auditoria de l'acord del pacte del Govern que prepara la seva formació i la possible inhabilitació de la presidenta del Parlament per les seves presumptes irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Del diàleg a la congelació

Una altra carpeta que pot continuar aprofundint les discrepàncies entre els socis del Govern és la relació amb el Govern de Pedro Sánchez, i és que Aragonès va arribar a la Presidència de la Generalitat amb la taula de diàleg i l'aposta per la negociació amb el Govern central com a principal bandera i va mantenir aquesta via malgrat les reticències que genera tant a Junts com a la CUP.

Els indults als presos de l'1-O, la primera reunió amb Sánchez a La Moncloa i la recuperació de la comissió bilateral van ser els primers signes del restabliment de les relacions entre tots dos governs, que es va consagrar amb la reunió de la taula de diàleg el 15 de setembre a Barcelona, en la qual es van conjurar a començar la negociació per resoldre el conflicte català sense terminis i amb discreció.

Però, al llarg del 2022, el camí del diàleg s'ha anat complicant i el primer senyal va ser que la segona reunió pública de la taula, que tots dos governs es van comprometre a fer a principis d'any, no ha acabat arribant.

Així, la irrupció del cas d'espionatge a líders independentistes ha acabat de torçar el diàleg, ja que la Generalitat considera que el Govern no dona les explicacions necessàries sobre aquest assumpte ni assumeix responsabilitats, per la qual cosa ha minimitzat les relacions amb l'Executiu de Sánchez, ha donat per congelada la taula de negociació fins que no es resolgui el cas Pegasus i ERC ha advertit que pot deixar de donar estabilitat al Congrés.

Malgrat això, Aragonès i ERC mantenen la via del diàleg com la prioritària, si bé defensen la necessitat que hagi resultats visibles per continuar apostant, aquesta legislatura, per aquesta taula de negociació.