El Govern ha fet públic el nomenament de Vicenç Villatoro com a director del Memorial Democràtic, en substitució de l'historiador, gestor cultural, comissari d’exposicions i exdirector del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera Jordi Font.

Nascut a Terrassa el 1957, Villatoro és escriptor, periodista i té una llarga experiència com a gestor cultural. En l’àmbit periodístic, ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, l’Avui i TV3. A El Correo Catalán va ser cap de la secció de cultura i espectacles. Va ser director de l’Avui (1993 - 1996), cap de la secció de cultura de TV3 i director i presentador dels programes Trossos i Crònica 3. També ha estat presentador del programa Millenium i De llibres, al Canal 33. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Com a escriptor, ha publicat una dotzena de novel·les, entre les quals, Evangeli gris, Memòria del traïdor, La claror de juliol, Hotel Europa i La ciutat del fum. Ha obtingut alguns dels principals premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta i Carlemany. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, el francès, l’alemany i l’italià. També ha publicat llibres memorialístics, com ara L’ofici de mirar o De part del pare, de poesia, de divulgació i d’assaig polític.

Villatoro ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997 - 2000), director de l’Institut Ramon Llull (2010 - 2013), director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2014 - 2018) i director de la Fundació Ramon Llull (2010 - 2021).

El Memorial Democràtic és una institució que té com a missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya entre 1931 i 1980. Aquest període històric comprèn la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i transició a la democràcia.

Aquesta institució posa especial èmfasi en la recuperació de la memòria de les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com en la repressió perpetrada per la dictadura franquista a persones i col·lectius (incloent-hi la llengua i la cultura catalanes), l’exili i la deportació.