El preu del lloguer a Catalunya ha pujat un 36,1% de 2014 a 2020, segons l'informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc) 'El dret a l'habitatge', acabat de presentar.

Han pujat tant el nombre de contractes de lloguer com la renda mitjana a pagar per ells, passant de 60.126 amb una renda mitjana de 678 euros en 2008, a 135.509 amb una renda de 734 euros de mitjana en 2020.

Segons el ponent de l'estudi, José Martín Vives, la pujada dels habitatges en lloguer es deu a la crisi immobiliària, que va fer que moltes persones que havien adquirit una hipoteca es veiessin "abocades al règim del lloguer".

Amb tot, el 35,2% de persones arrendatàries de l'àrea metropolitana de Barcelona dediquen actualment més d'un 40% dels seus ingressos a les despeses d'habitatge, afirma el Ctesc.

L'entitat presidida per Toni Mora constata que els preus no tenen un contrapès suficient amb l'oferta d'habitatges protegits, la qual cosa obliga moltes famílies a "destinar una proporció molt elevada dels seus ingressos" al pagament de l'habitatge i als seus consums bàsics.

Augmentar la despesa pública en habitatge

Augmentar la despesa pública en habitatgeDe fet, un 2% de llars tenen lloguer social a Catalunya, un percentatge "reduït" tenint en compte que en altres països --com Holanda-- aquest percentatge arriba fins al 30%.

D'altra banda, un 27,9% de la població es troba en situació d'exclusió de l'habitatge, un 4% en un habitatge insegur i un 15,9% en un habitatge inadequat.

L'informe posa èmfasi en el fet que el dèficit d'habitatge "té afectació en la salut física i mental en adults i nens" i que també crea problemes per als estudis.

Per això, el Ctesc ha demanat a la Generalitat augmentar gradualment la despesa pública en habitatge fins a l'1% del PIB i aprofitar els fons europeus per a solucionar el problema de l'habitatge a Catalunya.

8,5 anys estalviant per a comprar

8,5 anys estalviant per a comprarEl preu de compra de l'habitatge ha augmentat un 28,9% en el període 2014-2020 i, per a comprar una, és necessari estalviar 8,5 anys --mentre que en 2015 era necessari estalviar 6,9--.

Catalunya, segons dades de 2018, compta amb el 77,2% d'habitatges principals sobre el total, un 1,3% d'habitatges buits (enfront del 10,9% de 2011), el 68,6% en propietat (10 punts percentuals menys que en 2001) i el 26,7% en lloguer (10 punts més).

Segons Vives, la disminució en els habitatges buits en aquests set anys pot deure's a "una transformació en pisos turístics".

S'espera que el nombre d'habitatges augmenti fins als 3,34 milions en 2035, enfront dels 3,01 milions que es van comptabilitzar en 2019.

Les dades que fan referència a la construcció residencial "no van per bon camí", segons Vives: en 2006 es van iniciar 127.117 i es van acabar 77.309, però en 2020 es van iniciar 11.395 i es van acabar 11.601.

Grandària de la llar

Grandària de la llarLa grandària de la llar ha disminuït: en 2019 era de 2,53 persones --tenint en compte que la població de Catalunya era de 7.619.494 persones i el nombre de llars 3.012.500--, mentre que en 2007 la grandària era de 2,57 persones.

La reducció de la grandària és "un fenomen estructural" que es dóna des de 1981 (quan la grandària de les llars era de 3,36) i es deu als canvis en la tipologia dels habitatges entre 2007 i 2018.

Durant aquests anys, van augmentar els habitatges unipersonals (+6,6%), les de mares soles amb fills (+1,1%), les de pares sols amb fills (+1,0%) i les cases amb dos nuclis familiars o més (+0,5%), mentre que van perdre representació les de parelles amb fills (-4,9%) i les de parelles sense fills (-4,0%).

L'any 2019, el 69,1% de llars eren llars amb un nucli, sent la tipologia dominant la de parella amb fills --el 34,3% del total--, seguida de la de parella sense fills --en un 24--.

El preu de les transaccions de compravenda d'habitatges va pujar de 2008 a 2020 en el cas de les noves, passant de 245.938 euros de mitjana a 288.299; no obstant això, en els habitatges usats els preus van baixar des dels 230.101 euros fins als 187.521.