Un cop celebrades les eleccions madrilenyes, el tribunal que va jutjar el Procés es disposa a concloure el seu dictamen sobre la petició d'indult cursada des de diferents col·lectius i per particulars, com el lletrat Francesc Jofresa, perquè siguin exonerats o, almenys, vegin alleugerides les seves condemnes els líders independentistes que van ser condemnats per un delicte de sedició, que en el cas d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa s'entenia comès, a més, en concurs amb un altre delicte de malversació de cabals públics.
Els magistrats que van jutjar la tardor de 2017 catalana tenen previst remetre al Govern l'informe que preparen en relació amb la mesura de gràcia previsiblement aquesta mateixa setmana o la que ve, segons assenyalen fonts de l'alt tribunal. Des de fa setmanes compten per preparar-lo amb els de la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, així com amb el d'Institucions Penitenciàries, encara que aquest últim es refereix únicament al comportament que estan tenint els reus a la presó i a l'efectiu compliment de la pena, fet pel qual la seva rellevància en comparació amb els anteriors és sensiblement inferior almenys en aquest procediment.
L'informe fiscal va ser obertament desfavorable a l'indult per a tots els condemnats, perquè en cap dels casos considerava que es donessin els criteris d'equitat, reinserció i reparació total del dany que resulten necessaris per donar suport a la mesura de gràcia. Els fiscals que van acusar en el judici es van mostrar tan crítics amb la possibilitat d'un indult que en el seu dictamen afirmaven que la Constitució veta que un Govern s'«autoindulti» davant de delictes de traïció o contra la seguretat de l'Estat, i entenien inclosa en aquesta prohibició que «la concessió d'ell mateix pugui operar, lluny dels paràmetres de justícia, com a moneda política de canvi en el camp de les negociacions per a l'obtenció de suports parlamentaris de diferents partits».
Dany reparat
El de l'Advocacia de l'Estat, per contra, es va centrar en el delicte de malversació de cabals públics i es va limitar a considerar reparat el dany que va ser causat pels condemnats, després que el Tribunal de Comptes informés el mateix Tribunal Suprem que s'havien satisfet les quantitats que s'havien declarat destinades al referèndum il·legal de l'1-O. Els serveis jurídics de l'Estat, que acusaven per sedició, i no per rebel·lió com la Fiscalia, no arribaven, però, a mostrar-se obertament a favor de la mesura de gràcia.
En qualsevol cas, els informes que necessita el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, per elevar una proposta al Consell de Ministres sobre els indults, que poden ser totals o parcials, són el del ministeri públic i el del tribunal sentenciador, que en aquest cas va ser el Suprem. El dictamen de l'alt tribunal també es presumeix contrari a la mesura, perquè si l'hagués cregut necessària l'hauria proposat en la seva pròpia sentència i no ho va fer. Tampoc va expressar en la decisió la necessitat d'una reforma del delicte de sedició, malgrat poder fer-ho, si entenia que la legislació resultava inadequada als fets jutjats. Independentment d'això, l'Executiu ha anunciat que hi treballa.
Cap informe favorable
Una vegada que el Suprem li remeti el seu dictamen, l'executiu no tindrà excuses per pronunciar-se sobre l'indult. Ni aquest ni el del ministeri públic el vinculen, però els ha de demanar per a poder pronunciar-se i, per descomptat, no és gens habitual que els concedeixi amb dos informes en contra. Així es pot constatar amb les últimes xifres sobre indults que han estat facilitades per Justícia, de l'últim semestre de l'any 2020, període en què es van denegar un total de 1.646 peticions i només es van concedir 18, cap d'elles amb l'oposició del ministeri públic i del tribunal sentenciador.
D'aquests 18 indults que vanser concedits, set comptaven amb els informes favorables tant de tribunal sentenciador com del ministeri fiscal; 10 expedients tenien l'informe favorable del tribunal sentenciador i desfavorable el del ministeri públic, i un tenia desfavorable el del tribunal sentenciador i favorable el de Fiscalia.
