La covid-19 pot comportar fins a una davallada del 10% de naixements a Catalunya. Segons l'investigador del departament de Geografia de la UAB i del Centre d'Estudis Demogràfics Toni López-Gay, el balanç al final de la pandèmia serà «entre una pèrdua del 10% i una estabilitat» respecte al període anterior. En qualsevol cas, la covid-19 «tindrà un efecte contrari al ´baby boom'» amb què s'havia especulat.

L'estimació mensual de naixements de l'INE per a desembre del 2020 a Catalunya és d'un 18,7% menor a 12 mesos abans, quan el descens del mes anterior havia estat del 6,8%. La tendència a la baixa es va accentuar al gener de 2021, amb una davallada interanual del 24,7%, mentre que al febrer d'enguany es va relaxar fins al 8,5%. Per demarcacions la tendència és similar, amb un declivi interanual entre desembre i febrer del 17,7% a la demarcació de Barcelona, un 19,2% a la de Girona, un 17,8% a la de Tarragona i un 15,6% a la de Lleida.

Per a López-Gay, no està clar si la diferència amb la natalitat de just abans de la covid serà cada vegada menys perceptible o arribarà al 10% en el conjunt del període pandèmic. Ara bé, «res fa pensar en un augment de naixements», segons ell. L'escassetat de parts ja es va fer notar el 2020, tot i que «no per la covid-19», sinó perquè ara hi ha «menys població creuant les edats amb major fecunditat». És a dir, que el nombre de persones que van néixer «entre el 1987 i el 1996» és menor a altres generacions.

Això, combinat amb el fet d'una tendència a la baixa en el nombre de fills per dona i que en els últims anys «no hi ha hagut un gran flux migratori», explica que l'any passat pugui ser de rècord negatiu de naixements. Les dades de nounats de l'any passat es publicaran al juliol, però el padró municipal d'habitants provisional a 1 de gener del 2021 publicat recentment ja donava pistes: en aquesta data, els individus d'entre 0 i 4 anys eren 321.888, un 5,5% menys que els 340.669 de dotze mesos abans. La caiguda, insisteix López-Gay, s'explica no només amb la baixa natalitat, sinó també a una caiguda en el saldo migratori. A més, deixa clar que les dades que s'han fet públiques fins ara només permet una comparació directa entre els nascuts el 2020 amb els del 2015.

El demògraf creu que «és molt probable» que la diferència entre nounats i defuncions el 2020 sigui «d'una pèrdua similar a la Guerra Civil». Les víctimes de la pandèmia han contribuït a accentuar una tendència que ja va començar el 2018 i el 2019 de més òbits que naixements, cosa que no tenia precedents recents fins llavors. L'expert també explica que després del 2020 i el 2021 es tornarà al «lleuger» saldo natural negatiu d'abans de la covid-19.

Les dades del nou padró també revelen tendències de creixement poblacional per demarcacions. Barcelona va perdre un 0,56% dels seus habitants. Les altres tres, però, van registrar petits augments, del 0,40% a Girona, el 0,14% a Lleida i el 0,57% a Tarragona. Segons López-Gay, això provaria que «una part petita de la població ha canviat els seus hàbits residencials» durant l'any de la pandèmia.