L'exconsellera d'Agricultura Meritxell Serret, fugida a Bèlgica durant més de tres anys, va admetre ahir davant l'instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, haver desobeït el Tribunal Constitucional i va assumir totes les decisions que va adoptar el Govern de Carles Puigdemont, inclòs l'acord pel qual es destinaven fons al referèndum de l'1-O subscrit al setembre de 2017, però va negar que des del seu departament s'hagués produït alguna despesa il·legal que es pugui enquadrar en el delicte de malversació de cabals públics pel qual també està processada.

Serret, que va estar acompanyada al Suprem pel president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, altres membres del Govern i dirigents d'ERC, Junts i la CUP, va explicar que la seva declaració és el següent pas després d'haver comparegut voluntàriament a l'alt tribunal el passat 11 de març, quan Llarena la va deixar en llibertat sense mesures cautelars, i va quedar sense efecte l'ordre de crida i cerca dictada contra ella per trobar-se en rebel·lia. A la sortida del Suprem, on el jutge li va comunicar formalment el seu processament, Serret va anunciar la seva intenció de contribuir, des de la seva responsabilitat actual com a diputada al Parlament, a acabar amb la «judicialització del conflicte polític, que mai hauria d'haver entrat en aquesta Sala».

Aragonès va voler expressar el «total suport de la Generalitat» a Serret en un procés que veu com la «continuació del judici del Procés», en el qual Serret no va poder ser jutjada per estar fugida, i que va titllar de «venjança» per tornar a demanar una llei d'amnistia i el dret a l'autodeterminació com a via per solucionar el conflicte català. Una línia que va compartir la dirigent de Junts Pilar Calvo, que es va remetre a la divisió registrada al TC en relació amb la sentència del Suprem, basa que previsiblement serà utilitzada per tots els condemnats per intentar ser absolts a Europa.

Serret, l'advocat de la qual és Iñigo Iruin, va ser un dels cinc membres del Govern de Puigdemont que va fugir d'Espanya després de la declaració unilateral d'independència, a l'octubre de 2017. Era l'única dels polítics fugats a Bèlgica contra la qual no hi havia una ordre europea de detenció i entrega, perquè la seva participació en els fets jutjats seria equivalent a la de Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, que en la sentència del Procés van acabar sent condemnats per desobediència, però van ser absolts de la malversació.

Aforada davant el TSJC

Si el Suprem segueix el criteri que va tenir amb els membres de laMesa del Parlament, als quals només acusava de desobediència, ha de remetre les actuacions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Com a diputada del Parlament seria aforada davant aquest tribunal si els fets que se li atribueixen es van cometre dins de Catalunya.

A més, el Suprem va confirmar l'acord de la Junta Electoral Central de gener de 2020 pel qual es va declarar que concorria en Quim Torra causa d'inelegibilitat sobrevinguda després de ser condemnat pel TSJC a multa i inhabilitació d'1 any i 6 mesos.