Fa uns anys, quan Santi Vila despuntava com a conseller de Convergència, el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, el va trucar per a demanar-li que fos el nou candidat de CDC a l'alcaldia de Barcelona, una pedra a sabata del nacionalisme. Vila va contestar que no estava prou preparat. A la qual cosa el president li va replicar: «Potser Xavier Trias ho estava, quan es va presentar?». Han passat els anys, les turbulències del procés i el judici que també va asseure a Vila a la banqueta. La seva figura ha quedat associada a la del díscol entre els quals van dur a terme el desafiament a l'Estat. Ara Vila, segons fonts pròximes a l'exconseller i exalcalde de Figueres, treballa ja en una obstinació que el motiva: formar part d'una candidatura per a desplaçar a Ada Colau de l'alcaldia de Barcelona. Consultat sobre aquest tema, l'exconseller guarda silenci.

La intenció és que aquest projecte es posi en marxa al setembre. L'opció més plausible seria la de formar una candidatura d'independents, a la manera del que va suposar Ciutadans pel Canvi per al socialista Pasqual Maragall, i integrar-se probablement en forma de coalició en la candidatura del PSC.

Una candidatura que podria encapçalar l'exministre i recent candidat a la Generalitat, Salvador Illa, segons diverses fonts. El paper de Vila seria el de facilitar al PSC vots de l'espai sobiranista que d'entrada serien poc inclinats a fer costat a un candidat d'un partit «espanyolista» però que podrien sumar-se al mateix en benefici d'un objectiu prioritari: fer fora Colau de l'alcaldia de Barcelona.

Proposta progressista

La intenció de Vila, sempre segons fonts del seu entorn, és la de forjar una proposta progressista, centrista, il·lustrada, formada per personalitats de diversos àmbits professionals. Vila està intensificant la seva participació en la vida social de la capital catalana i estudiant la seva morfologia. Consultades sobre aquest tema, fonts del PSC recorden que falten dos anys per a les eleccions municipals i que «ara mateix només hi ha una aposta», en referència al líder municipal socialista, Jaume Collboni. «La resta són rumors interessats o desitjos», afegeixen.

L'exconseller és una peça molt valorada pel catalanisme no rupturista. En l'espai del que va ser CDC -avui fragmentat entre el PDECat, el Partit Nacionalista Català i Lliures, fonamentalment- no es descarta que la seva figura pogués ser la que aglutinés una candidatura paraigua per a tots aquests grups, ara com ara minoritaris a la ciutat.

Segons algunes fonts, el PDECat va proposar a Vila encapçalar una llista amb plena autonomia cara al consistori de Barcelona. El partit postconvergent admet converses amb Vila però nega que hi hagi hagut una oferta formal. No en va el PDECat viu immers en un difícil debat sobre el seu futur i viabilitat. Altres actors com el PNC de Marta Pascal no volen parlar de candidats si abans no s'aconsegueix forjar un projecte comú.

L'«operació Vila» té un hàndicap: el judici pendent a l'exconseller de Cultura pel contenciós de les obres d'art que Aragó ha reclamat a Catalunya. Sobre Vila pesa una petició de multa i inhabilitació, alguna cosa que podria curtcircuitar la seva aspiració de tornar al terreny polític.