29 de abril de 2021
29.04.2021
L'Empordà

Dos magistrats del TC consideren desproporcionada la pena pel «procés»

Aposten per «interpretació oberta del principi de legalitat i en sintonia amb la cultura jurídica comuna dels països de la Unió Europea» La majoria de membres del Constitucional avalen la condemna del Suprem en el judici de l'1-O

29.04.2021 | 06:30
Cuixart, Rull, Sànchez i Junqueras durant el seu trasllat a Madrid pel judici de l'1-O.

Dos magistrats del Tribunal Constitucional, Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer, consideren «desproporcionada» la pena de presó que el Tribunal Suprem va imposar després del judici del procés, i creuen provat que en aquell procediment judicial es van vulnerar els drets a la legalitat sancionadora (article 25.1 de la Constitució), en relació amb els drets a la llibertat personal (art 17.1), a la llibertat ideològica (art 16) i de reunió (art 21). És el que expressen al vot particular que han presentat contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que avala la condemna imposada a Jordi Turull per delictes de sedició i de malversació de fons públics. La majoria de magistrats, no obstant això, coincideixen que no hi ha cap defecte constitucional a condemnar per sedició Jordi Turull (el primer recurs que ha arribat al TC) perquè la infracció resulta reconeixible amb un grau de claredat raonable en els fets que s'han analitzat.

Xiol i Balaguer van votar en contra d'aquesta sentència, que va quedar aprovada per set vots a dos. Cal recordar que el tribunal hauria d'estar format per 12 magistrats, però Fernando Valdés va renunciar l'octubre passat després de ser investigat per maltractaments, i Cándido Conde Pumpido i Antonio Narváez es van apartar de les deliberacions per haver fet consideracions prèvies sobre el procés independentista.

Els dos magistrats que discrepen de la sentència consideren que el Tribunal Constitucional no ha explorat la possibilitat «de formular un judici diferent sobre la proporcionalitat de les penes imposades» que estigués «més d'acord amb una interpretació oberta del principi de legalitat i en sintonia amb la cultura jurídica comuna dels països de la Unió Europea». «Una visió del principi de legalitat» –assenyalen- «que troba la seva articulació òptima en la preservació de l'estat de dret».

En aquest sentit retreuen al tribunal que no hagi fet gala d'una «flexibilitat» que permetés que la defensa de l'estat de dret es conjugués «amb una protecció i garantia dels drets fonamentals fins i tot dels qui no comparteixen aquesta mateixa visió del respecte a l'estat de dret». Per això creuen que el tribunal hagués hagut de donar la raó a Turull i establir una pena que casés «amb el principi de proporcionalitat penal en atenció a la gravetat de la conducta jutjada i a la seva vinculació amb el context de l'exercici de drets fonamentals».

Ho argumenten, entre d'altres, per l'existència de «dubtes notables» sobre el fet que es cometés el delicte de sedició. Començant pel fet que s'aplica en base als fets del 20 de setembre del 2017, una manifestació convocada per organitzacions civils «aliena a una tasca de decisió política o administrativa del Consell Executiu de la Generalitat».

La sentència del Constitucional avala l'aplicació en aquest cas de la sedició -l'article 544 del Codi Penal-, que requereix que els subjectes actius s'alcin públicament mitjançant l'actuació tumultuària d'una munió que empra la força o se serveix de vies extralegals per impedir que s'apliquin les lleis o que qualsevol autoritat o funcionari públic exerceixi legítimament les seves funcions o compleixi acords o les resolucions administratives o judicials.

En conseqüència, la sentència del TC descarta que la redacció d'aquest article impedeix conèixer per endavant quines conductes són susceptibles de ser castigades, de manera que es preserva adequadament el principi de seguretat jurídica.

La sentència explica que la pena que s'ha imposat al recurrent no és desproporcionada, perquè ha estat condemnat per un delicte de sedició en relació concursal medial amb un delicte de malversació de cabals públics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook