27 de abril de 2021
27.04.2021
L'Empordà

La guerra de la marihuana

Catalunya s'ha convertit en un territori productor ple de plantacions que estan en el punt de mira de bandes rivals

28.04.2021 | 06:30
Plantació de marihuana desmantellada pels Mossos.

Un negoci perillós. Cultivar marihuana a Catalunya significa estar exposat a patir l'atac de traficants que vulguin quedar-se amb la producció i eliminar així un competidor amb qui s'estan disputant una porció del desitjat territori fronterer amb Europa. Portar la droga fins al nord del continent implica multiplicar per tres o per quatre el preu de cada gram. A cada viver, els treballadors que cuiden les plantes les defensen, amb pistoles si és precís, dels seus atacants. I si cada vegada hi ha més plantacions, cada vegada hi ha més persones amb armes de foc.

A la televisió de la casa, que està lluny del centre de Rubí, el Barça intenta remuntar un clàssic que està costa amunt a Valdebebas. Un home senegalès de 47 anys segueix el partit atentament. És un «jardiner»: cobra per protegir la plantació de marihuana que l'envolta d'atacs com el que està a punt de patir i davant el qual poc pot fer. Arriba en bloc, com el xàfec que cau sobre el partit que estava veient i que el Barça no remuntarà. Quatre joves d'origen magribí, amb la cara coberta per passamuntanyes, destrossen la porta de la casa, que és més aviat un garatge, i se li llancen a sobre.

L'apallissen amb crueltat. Són forts. Els quatre són entusiastes practicants de l'MMA –la modalitat que barreja cops de totes les arts marcials i que suposa el contacte més gran, la més violenta de les que s'aprenen als gimnasos. El senegalès comprèn, o creu comprendre, que el mataran. Es regira, aconsegueix agafar un ganivet i l'enfonsa desesperat al cos d'un dels agressors, que cau desplomat a terra. La ferida és al cor. Els tres assaltants es miren espantats. I fugen. El senegalès s'aixeca ferit, desorientat, i acaba trucant als Mossos d'Esquadra. Els investigadors del Grup d'Homicidis de la Regió Policial Metropolitana Nord l'arresten per homicidi i intueixen quan arriben al lloc i veuen les plantacions de marihuana què ha passat: un narcoassalt.

Un altre. En els últims mesos els episodis violents vinculats als anomenats «vuelcos» entre bandes rivals s'acumulen pel territori català. El 26 de gener un home marroquí és atès en un restaurant a Palafolls, al costat de l'N-2, amb la cara ensangonada. Acaba de rebre un tret de perdigons que, segons explicaran els metges en unes hores, el deixarà cec. Ha sigut ferit en un enfrontament produït molt a prop d'allà motivat per una plantació. El 25 de març un altre home, procedent de l'est d'Europa, va ser recollit amb un tret a la cama a Premià de Dalt, no està clar si era el «jardiner» que defensava un viver o l'assaltant que pretenia quedar-se'l. L'1 d'abril, l'hospital de Calella va atendre de matinada un altre home, albanokosovar, que va ingressar amb una bala allotjada al costat del cor. El pacient, al cap de poques hores, va agafar l'alta voluntària i es va negar a col·laborar amb la policia, que va descobrir que havia sigut atacat en un local on també hi havia marihuana. Entre el 2018 i el 2019 hi va haver sis morts violentes connectades amb aquesta droga. Només en l'última setmana d'agost del 2020, la més negra fins ara, es van registrar tres homicidis en tres conflictes diferents desencadenats a Argentona, Flix i Lloret de Mar pel cànnabis.

La violència

El «boom» de la marihuana que va començar a estendre's per Catalunya i per la resta d'Espanya el 2015 té efectes nocius per la salut dels consumidors –en tractar-se d'un mercat desregulat, els productors cultiven llavors hibridades amb concentracions de THC altíssimes–, per l'economia –també és un mercat negre que suposa una competència deslleial entre treballadors i una font de diners negres i, en conseqüència, de xarxes de blanqueig de capitals–, per la integritat de les institucions democràtiques –un estudi dels Mossos conclou que l'envergadura de les màfies les capacita per intentar corrompre polítics i policies– i per la seguretat. «Els ´vuelcos' entre narcos, atacs d'un grup de traficants que volen quedar-se amb la mercaderia d'una banda rival, han existit des de sempre. Que ara hagin augmentat a Catalunya té relació amb el canvi de paradigma que ha suposat la marihuana», explica l'inspector Toni Salellas, a càrrec de l'Àrea Central de Crim Organitzat dels Mossos.

«Espanya era un territori de trànsit per a l'haixix que venia del Marroc o de la cocaïna que descarregaven als ports procedent de Colòmbia o el Perú. Els traficants amb prou feines tenien temps de preparar els atacs contra els seus rivals perquè la droga estava de passada i costava saber quan arribava la mercaderia i on interceptar-la. Des que Catalunya s'ha convertit en un territori productor, els traficants tenen tot el temps del món per atacar-se entre ells, les plantacions no aniran enlloc», argumenta.

Durant el 2020, un any marcat per una pandèmia global que ha destrossat l'economia però també ha enfonsat fins a xifres històriques la delinqüència, el trànsit de marihuana ha sigut l'únic que ha continuat creixent, segons les xifres que maneja la policia catalana. El 2015 es van intervenir 65.000 plantes de marihuana; el 2019 en van ser 220.000; l'any passat, 265.000. Un rècord que batrà sense excessos problemes aquest 2021.

Només a la recent operació a Breda contra una organització xinesa –que funcionava com una gran empresa amb 65 «treballadors» i que havia implantat un sistema de cultiu industrial a 13 naus llogades legalment– es van eliminar 40.000 plantes. «Cada vegada hi ha més plantacions i cada vegada hi haurà més gent disposada a atacar-les», evidència Salleras, que avisa del perill que això comporta per a la resta de la societat, que continua percebent la marihuana com una droga tova –començant pel mateix Codi Penal que estipula penes lleus– i continua sense atorgar a aquest fenomen el grau d'amenaça que suposa.

En part, remarca l'inspector, perquè la immensa majoria dels «vuelcos» passen per sota del radar de les autoritats: qui denunciarà que li han robat una plantació de marihuana? Confirmen la intensitat d'aquests atacs els mateixos clubs cannàbics, que tenen molta por de produir la seva marihuana conscients que el risc de ser atacats és enorme.

Per prevenir aquests atacs, les organitzacions destinen «jardiners» o «cuidadors» a cada viver, treballadors que cuiden les plantes i les defensen, amb pistoles si és precís. La derivada és fàcil, detalla Salleras, si cada vegada hi ha més plantacions, cada vegada hi ha més persones que porten armes de foc a Catalunya.

«La marihuana té un gran potencial corruptor», explica un altre investigador policial. Com ha passat amb els quatre joves que van assaltar el senegalès de Rubí durant el clàssic, les bandes atrauen persones que en un context social de crisi econòmica tenen menys sortida. Diners fàcils que els permetem vestir-se amb roba cara, conduir bons cotxes i fer-se valer en mons de gimnasos on aprenen una violència que utilitzen per convertir-se en assaltants de marihuana. Els Mossos van arrestar divendres 16 d'abril els tres atacants de Rubí. Estan segurs que van actuar seguint ordres. Com sempre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook