Nou augment de la pressió per part d'ERC en el seu afany d'esperonar Junts perquè pacti la investidura de Pere Aragonès. El líder extramurs del partit va fer ahir un pas més enllà en la tàctica iniciada fa unes setmanes i va situar l'1 de maig com a data límit per arribar a un acord de Govern que el catapulti a la presidència de la Generalitat. Si aquest acord no es produeix, va mantenir el líder republicà en una entrevista al diari Ara, serà necessari explorar «altres opcions». Aquestes passen, sí o sí, per formar Govern en solitari (o amb la CUP) aprofitant l'anunciat suport a la seva investidura per part dels post-convergents, garantit pel mateix Jordi Sànchez fa tres setmanes. Fonts republicanes es van encarregar d'aclarir que en cap concepte aquestes «noves vies» tindrien com a actor el PSC. «Amb els socialistes, res, res, res», va assenyalar convençuda una poderosa veu del partit.

La data del primer de Maig no és nova. La va posar sobre la taula, el dilluns 19, la portaveu i número 2 extramurs d'ERC Marta Vilalta quan va assegurar que «entre Sant Jordi» i la festa dels treballadors hauria de produir-se un acord, encara que va negar, en aquell moment, que es tractés d'un ultimàtum. El lent desenvolupament de la negociació la setmana passada deu haver indignat el presidenciable republicà, que va decidir augmentar el nivell de pressió.

Amenaça amb preavís

Cal recordar que en el ple d'investidura fallit, els republicans van rebre diversos missatges de Junts traient importància al veto a Aragonès i situant en els voltants de Sant Jordi una investidura d'Aragonès que encara no s'ha produït. I avui faltarà, encara, un mes, per al límit legal d'una segona investidura o, en cas contrari, es convocaran automàticament eleccions.

Fa tres setmanes, el secretari general de Junts i veu cantant en les negociacions va obrir la porta a donar suport a la investidura d'Aragonès sense significar això que els post-convergents entrin al Govern. Els republicans consideren aquest moviment purament especulatiu i han decidit pressionar a fons per desencallar una negociació que, segons ells, no ha trobat cap obstacle insalvable. L'objectiu d'Esquerra continua sent formar Govern amb els post-convergents, ja que són conscients que la llibertat de moviments de Junts crearia gran estabilitat al seu Executiu en minoria.

Respecte al fet que alguns dirigents de Junts, com Jordi Sànchez i Elsa Artadi, no descartin quedar-se a l'oposició, Aragonès considera que «quan la gent fa declaracions públiques diu les coses perquè creu que ha de ser així». «En tot cas -va apuntar- és la seva proposta, nosaltres volem un acord i un govern amb Junts, i volem que això es produeixi el més aviat possible, durant aquest mes d'abril».

Aragonès es va mostrar contrari a que el Consell per la República, entitat presidida per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, dirigeixi l'estratègia del Procés, i va assegurar que el Govern «és qui ha d'assumir també aquesta responsabilitat, amb una estratègia acordada amb el conjunt de l'independentisme».

La resposta, monolítica, la va donar el conseller d'Interior en funcions, Miquel Sàmper, que va reiterar el missatge post-convergent que el que busca la seva força és «un acord sòlid» per formar un Govern de la Generalitat i no un pacte «de quatre dies». En els mitjans públics de la Generalitat, Sàmper va admetre que el procés de negociació «va més lent del que alguns voldríem, fins i tot la societat catalana», però que això respon al fet que desitgen fer-ho «de manera molt conscient i solvent».