El Tribunal Constitucional segueix amb el ritme que s'havia marcat per resoldre els recursos d'empara presentats contra la sentència del Procés i ahir va procedir a confirmar la primera condemna per sedició en concurs amb malversació de cabals públics que va imposar el Suprem als líders independentistes, encara que això hagi suposat trencar la unanimitat que fins ara havia mantingut en els assumptes de fons relatius a la tardor de 2017 català.

La divisió ha quedat clara en rebutjar el recurs de l'ex-conseller Jordi Turull contra la seva condemna a 12 anys de presó, decisió que ha estat adoptada per set vots davant de dos. Un repartiment de posicions que tot fa presagiar que es repetirà en resoldre les impugnacions de contingut similar, com pot ser la de Josep Rull, prevista per al proper ple del mes de maig, moment en què també es volen resoldre les dels líders de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Amb la sentència del Constitucional a la mà, els arguments íntegres de la qual es donaran a conèixer en els propers dies, Turull es converteix en el primer dels condemnats del Procés que pot acudir a la justícia europea, quelcom que tant ell com els seus companys de banqueta van anunciar que farien abans fins i tot de la decisió del Suprem, quan van iniciar una vaga de fam en entendre que el tribunal de garanties bloquejava els seus recursos per retardar el moment en què poguessin dirigir-se al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Sense anar contra el reu

La sentència, el ponent de la qual és el magistrat Pedro González-Trevijano, declara, entre altres qüestions, que el delicte de sedició de l'article 544 del Codi Penal no conté un grau de vaguetat que suposi infringir el principi de taxativitat (pel qual la certesa i determinació d'una llei esdevé obligatòria). A més, argumenta que el Suprem, en la condemna per a ell, no va fer una aplicació analògica «in malam parte» d'aquest tipus penal, és a dir, no va aplicar aquest delicte de manera perjudicial per al reu. Amb aquest criteri han discrepat els magistrats del sector progressista de l'alt tribunal Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer.

El Constitucional ja s'havia pronunciat en dues ocasions anteriors sobre la sentència del Suprem. La seva confirmació es circumscrivia a allò impugnat per Meritxell Borràs i Carles Mundó, que en haver estat només condemnats per desobediència, no plantejaven els mateixos arguments.