Dos mesos i una setmana després de les eleccions, ERC va esclatar i va llançar cap a Junts tota la pressió possible per intentar situar a la teulada del partit de Carles Puigdemont el pes de la responsabilitat del no acord, encara. Els republicans portaven dies sospesant fer un cop sobre la taula i ho van fer ahir amb una compareixença de tots els seus negociadors i un missatge comú: pacte abans de l'1 de maig perquè no hi ha «excuses» per no aconseguir-lo.

Minuts després, Junts va repel·lir l'atac amb contundència, exigint als seus socis més concreció i treball i desentenent-se de l'ultimàtum. Ja a la tarda, les dues parts es van reunir i els postconvergents van anunciar que segueixen intercanviant-se propostes.

Va intervenir Josep Maria Jové, l'expert en aquest tipus de diàleg i sobre el qual encara pesa l'espasa de Dàmocles de l'actuació judicial per l'1-O. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir el seu processament pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets per la seva participació en l'organització del referèndum.

«Ens hem reunit més de 20 vegades i intercanviat més de 10 documents», va descriure Jové per il·lustrar l'esforç realitzat pels republicans. Altres negociadors, com Marta Vilalta i Sergi Sabrià, van instar els postconvergents a acabar amb el «bloqueig» de les negociacions i, fins i tot, van atribuir l'actitud de Junts a certs problemes de cohesió interns, entre els que ambicionen un pacte de Govern i els que prefereixen fer-se pregar. «Els problemes interns d'un partit no poden convertir-se en el problema dels catalans», va afirmar indignada Vilalta.

Sabrià també va al·ludir a una possible repetició electoral si els postconvergents porten fins al final aquest bloqueig que els republicans detecten. «Si anem a aquest escenari, hauran d'explicar molt i molt bé per què es fa passar el país per aquest tràngol, amb el que està passant». «Si algú està especulant amb nous comicis», va dir Vilalta, «que surti i ho digui».

«No hi ha cap impediment perquè hi hagi un pacte, entre Sant Jordi i el Primer de Maig, i que el Govern comenci ja a caminar. I si n'hi ha, ens agradaria que Junts ens ho expliqués», va asseverar Vilalta, número 2 extramurs d'Esquerra.

En l'assumpte més candent, el de quina ha de ser la direcció estratègica de l'independentisme i què fer amb el procés, els republicans van reiterar en la seva última oferta un òrgan de direcció a cinc, amb ERC, Junts, la CUP i les entitats sobiranistes (Òmnium i l'ANC).

Sobre una altra de les patates calentes, la de la gestió dels fons europeus de reconstrucció, Vilalta va afirmar que no li constava cap «desencontre», perquè aquesta part de l'oferta escrita global transmesa a Junts no ha estat resposta.

Aquesta oferta, van detallar els republicans, s'estructura en cinc eixos. El de la direcció del procés; preservar la majoria independentista al Parlament; el pla de Govern; l'estructura de conselleries i àrees del Govern i els mecanismes de resolució de problemes interns futurs entre les dues forces.

La rèplica de Junts

Junts va assistir a aquesta postura amb un missatge intern: no és més que una escenificació que no alterarà els ànims del partit. Això sí, la resposta en roda de premsa va ser contundent. La portaveu de la formació, Elsa Artadi, va reclamar a ERC «ser més prudent, en lloc d'apuntar a la casa dels altres, fer més feina i moltes menys declaracions, i resoldre els serrells que queden».

Fonts de Junts consideren que ERC va llançar l'artilleria perquè hi ha nervis a les seves files i intenten «escenificar» una posició negociadora ferma. JxCat assegura que no deixaran d'exigir concrecions i posen com a exemple que el document de 9 pàgines d'ERC amb les seves propostes s'ha convertit, en retornar als republicans, en un text de 57.