No s'ha acreditat que «actuessin, es reunissin, tramitessin i realitzessin acords» per al referèndum unilateral del 1-O, una vegada que van tenir coneixement de l'«advertiment exprés» del Tribunal Constitucional del seu deure d'impedir qualsevol iniciativa que estigués dirigida a celebrar la consulta.

Per tant, no ha quedat provat que «portessin a efecte una oposició tenaç, contumaç i rebel» com exigeix la jurisprudència per al delicte de desobediència. Aquests són dos dels arguments que esgrimeix la jutgessa Silvia Pedrola González per a absoldre els cinc membres de la sindicatura electoral que el Parlament va nomenar per a l'1-O.

Els síndics, Jordi Matas, Marta Alsina, Marc Marsal, Tània Verge i Josep Pagès, catedràtics i lletrats vinculats al món universitari, s'enfrontaven a una pena de dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions que els atribuïa la fiscalia, que inicialment es va querellar contra ells també per malversació de fons públics.

Els acusats van ser nomenats el 7 de setembre de 2017 per la cambra catalana com a membres de la sindicatura de l'1-O, que havia d'operar com una mena de Junta Electoral del referèndum unilateral, encara que van cessar dels seus càrrecs als 19 dies, després que el Constitucional els imposés una multa coercitiva de 12.000 euros diaris a cadascun.

L'única reunió

La magistrada detalla en la sentència, que pot ser recorreguda davant l'Audiència de Barcelona, que els imputats es van reunir en una única ocasió en el Parlament el mateix dia en què van ser nomenats, el 7 de setembre, però no van ser advertits pel Constitucional fins a mitjans o finals d'aquell mes. Segons el seu parer, tampoc ha quedat demostrat que adoptessin decisions relatives al referèndum, com les sol·licituds d'acreditació presentades per organitzacions interessades a participar en la consulta, la supervisió de la campanya electoral, el procediment d'acreditació d'apoderats i interventors i una resolució per la qual es donava publicitat a l'acord de la sindicatura sobre els terminis del procés electoral. Segons la sentència, a més, no hi ha proves suficients per a determinar la data en què es van adoptar aquests acords.