No avancen. Els partits majoritaris de l'independentisme es troben clavats a la mateixa discussió de fa unes setmanes, i la solució no sembla fàcil, ja que no es tracta d'una matèria a negociar que pugui incloure un terme mitjà, sinó de dos marcs mentals oposats, fet pel qual l'acord passa perquè un dels dos cedeixi.

El dels republicans dibuixa una estructura liderada pel Govern i que compti amb una direcció estratègica de l'independentisme, «col·legiada i de lideratge compartit» que treballi «fora del focus». Un Consell per la República reformulat amb una direcció pentacèfala: amb els tres partits (ERC, JxCat i la CUP) i les dues entitats (Òmnium i l'ANC).

A falta de conèixer la resposta dels postconvergents a aquesta proposta, que està inclosa en el document que es va fer arribar fa jornades, Junts ha advocat fins ara per preservar el lideratge de Carles Puigdemont, president fins a la seva destitució, l'octubre de l'any 2017, i, per a ells, màxim líder legítim.

Per als republicans, «el Govern governa, es deu al Parlament i la ciutadania, i no rep ordres». És a dir, que el Consell per la República es converteix, segons la seva visió, en un òrgan consultiu en el qual, malgrat tot, es preveuen poques distorsions, ja que a la direcció estarien, també, ERC i la CUP. És l'esquema utilitzat el 2017, amb un sanedrí sense poder executiu.

Per als altres, en la mateixa línia del que es va dir quan Quim Torra va ser investit president, la Generalitat autonòmica gestiona el dia a dia i el Consell per la República, fora de l'abast de la justícia espanyola, a diferència del sanedrí de 2017 , marca la línia a seguir fins arribar a la independència.

El Consell és vist per ERC i la CUP com una mena d'extensió internacional de Junts. Els anticapitalistes acceptarien integrar-s'hi si es reformula en la línia que també ERC vol: si perd aquest aroma a Legió estrangera posconvergent. La CUP, a diferència dels republicans, ni tan sols té representant actualment a l'executiva del Consell. Per cert, Esquerra va remetre el pacte a les seves assemblees territorials, on, des d'ahir i fins dimecres vinent, serà debatut.

En les eleccions del 14-F, ERC i la CUP van obtenir, sumats, el 53% del vot independentista, davant el 38% de Junts, motiu pel qual consideren que no té cap sentit que el partit postconvergent lideri estratègicament el Procés. I més quan el mateix Puigdemont, que es va presentar com a cap de llista, això sí, no operatiu, va quedar «en tercera posició global, segon entre els candidats secessionistes», recorden a ERC.

L'estranya calma de Junts -fa una setmana que no es reuneixen amb ERC i, a més, porten ja diversos dies amb la proposta «global», en paraules de Pere Aragonès, sobre la taula-, va forçar els postconvergents a difondre una nota de premsa en la qual s'afirmava que JxCat reprendrà els treballs i les reunions amb ERC aquesta setmana per aconseguir «com més aviat millor» un acord de legislatura.