«Espero que la por no et deixi viure mai més». La mare de Laia, la nena de 13 anys assassinada el 4 de juny de 2018 a Vilanova i la Geltrú (Garraf), es va encarar ahir amb Juan Francisco López Ortiz, l'acusat del crim, que va assistir impassible al dolorós relat dels familiars més pròxims de la víctima, com els seus pares adoptius i els oncles. La sala de l'Audiència de Barcelona on se celebra el judici es va convertir en un escenari on es va recordar la salvatge, brutal i fins a, es podria dir, sàdica mort de la petita (li va posar un collaret caní en el coll, va abusar d'ella, li va asfixiar i li va cosir a punyalades). La fiscala María José del Riu sol·licita per a l'imputat presó permanent revisable i altres 10 anys de presó per l'atac sexual a la nena.

Les declaracions esquinçadores dels pares van inundar tots els racons de l'habitacle, mentre el tribunal popular no perdia detall de cadascuna de les paraules dels testimonis. «Espero que la por no et deixi viure mai més en la vida. Que visquis molts anys, però amb molta por, la (mateixa) por que va passar la meva filla a casa teva a les fosques. La teva olor, el teu pes... Morir-se és molt dolent, però morir-se amb tu damunt, fent-te olor i amb el teu pes, a les fosques, és pitjor», va etzibar la mare de Laia abans d'aixecar-se del micròfon, la qual cosa li va valer la recriminació del magistrat que presideix la vista.

Poc abans, el jutge va censurar al pare de la menor, quan l'advocada de la defensa va assegurar a l'inici de la seva intervenció que lamentava la situació per la qual estava passant.

«En la instrucció no em vas dir ni que ho senties ni res, no fa falta que facis el paper perquè el jurat sigui aquí davant», va retreure l'home a la lletrada.

Els pares de Laia, que va néixer a la Xina i va ser adoptada, van assegurar que la nena era feliç i obedient (»li agradava el món, li agradava la vida»), tenia un lleu grau d'autisme i li desagradava la foscor i amagar-se, tractant de desmuntar així la versió de l'acusat que la nena es va colar per iniciativa pròpia a la seva casa, la qual cosa hauria motivat que la confongués amb un lladre.

«En cap moment se'm va passar pel cap que la nena estigués amagada. El primer que vaig pensar és que s'havia anat per a casa», va concretar el pare, qui va asseverar que l'escala dels avis, en el domicili dels quals va viure més de 20 anys, «no és de confabulo», per la qual cosa no acudeixen els uns a casa dels altres. Laia va ser introduïda per López Ortiz a la seva casa quan baixava per les escales del bloc on vivien els seus avis per a trobar-se amb el seu pare, que li havia de passar a recollir. «En cap moment se'm va passar pel cap que la nena estigués amagada. El primer que vaig pensar és que s'havia anat cap a casa», va dir el pare.