La negociació entre ERC i Junts ha arribat ja a la fase de la batalla psicològica. Tal com va avançar El Periódico -del mateix grup editorial del Diari de Girona- dissabte, els postconvergents han llançat un repte consistent a assenyalar que podrien garantir la investidura de Pere Aragonès, però no entrar al seu executiu. Aixecar, doncs, un Govern i deixar-lo, després, exposat a la intempèrie de la seva minoria parlamentària. Els republicans van parlar ahir d'acceptar el desafiament i es van mostrar disposats, si es dona la situació, a governar en solitari.
La resposta d'ERC va venir de la mà del líder republicà a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, qui, en una entrevista a TVE, va apuntar que aquesta hipòtesi, «la de governar en solitari amb la CUP», no li semblava «una barbaritat». Fonts del partit van assenyalar que les paraules de Maragall segueixen la línia marcada per la direcció. Però amb una premissa: ERC considera que el repte de Junts no és més que un envit i que, en absolut, els postconvergents es plantegen renunciar al 50% del Govern.
Això sí, si al final Junts portés fins al final l'envit, a ERC «no li tremolaria el pols per encapçalar aquest Govern en minoria». La prioritat, amb tot, no ha canviat i és pactar amb JxCat.
De fet, un altre dels puntals sobre el qual ERC podria sostenir el seu feble Govern en solitari, els comuns, van assenyalar, via Jéssica Albiach a TV3, que els republicans no els havien anticipat res en aquest sentit. Per a Albiach, les paraules de Maragall cal emmarcar-les en el «pols que mantenen» amb Junts.
I és que el recolliment que acompanya la Setmana Santa sembla que ha complicat encara més el tauler de negociació. També per la nova prova de la confiança entre socis que Junts s'ha tret de la màniga en purgar Jaume Alonso-Cuevillas del seu lloc de secretari segon de la Mesa del Parlament.
La disjuntiva
La destitució fulminant, després d'adoptar l'antic advocat de Carles Puigdemont les tesis més moderades d'ERC de confrontació amb l'Estat, implica als republicans la disjuntiva de votar o no a la designada successora de Cuevillas, Aurora Madaula.
La presidenta de la cambra, Laura Borràs, va exigir dilluns a ERC que no impedeixi el relleu per «sentit de la responsabilitat». La resposta republicana, després de comptar fins a 100 i intentar esborrar de la retina el veto duplicat a Aragonès fa una setmana, ha estat mantenir el silenci. Els republicans, això sí, van seguir estupefactes la depuració de Cuevillas quan ni tan sols havia complert un mes en el càrrec.
Fonts republicanes, sense amagar cert desdeny, van asseverar que la qüestió de Madaula no s'ha afrontat en el si del partit, fet pel qual sembla difícil que es tracti aquesta setmana. En qualsevol cas, van assenyalar, «la qüestió no és votar o no Madaula». «Això és una simple maniobra de distracció. Això va de complir acords i de fer la investidura», van apuntar.
El mateix Maragall va llançar boira a la foscor en dir que el que decideixi el seu partit «serà positiu quant a la conformació de la majoria sobiranista de la cambra». La descripció encaixa amb Madaula, però també amb el postecosocialista Lucas Ferro, a qui els comuns promocionen per al càrrec. Una manera de recordar que l'elecció de Borràs com a presidenta del Parlament incloïa un apartat de reciprocitat, sempre segons ERC, envers Aragonès que Junts va incomplir.
Avui, en principi, els equips negociadors de totes dues trinxeres tornaran a veure's les cares. Sempre amb la sensació que cada dia que passa, més desacords s'acumulen.
Moviment dels comuns
Els comuns s'han mogut ràpid i han proposat el seu diputat Lucas Ferro com a alternativa a Aurora Madaula per substituir Jaume Alonso-Cuevillas. L'objectiu, a més d'aconseguir un lloc a l'òrgan ?ells mateixos ho veuen difícil en privat?, és posar Esquerra davant del mirall i intentar que es replantegi la seva política d'aliances, que prioritza JxCat. «Hem sabut plantejar-los un plebiscit», afirmen des del partit.
