Res és definitiu, i menys en la política actual. I encara menys, en el si de l'independentisme. La intenció pública i privada de Junts és la d'investir Pere Aragonès com a president, prèvia negociació a fons del full de ruta independentista, el pla de govern, la composició de les conselleries i la unitat estratègica a tots els fronts, inclòs el del Congrés dels Diputats. No hi haurà eleccions anticipades, sostenen els postconvergents. Ara bé, en el partit de l'ex-president Carles Puigdemont exigeixen un pacte satisfactori i no descarten que, en cas de no aconseguir-ho, toqui investir «gratis» Aragonès i passar a l'oposició.

La llista d'assumptes pendents és llarga. I si bé és cert que a tots els fronts hi ha avenços, Junts segueix mantenint un nivell d'exigència molt elevat. És el cas del pla de govern, és a dir, el programa amb el qual gestionar la situació socioeconòmica. «El preacord entre ERC i la CUP és paper mullat», resumeixen a Junts. És a dir, volen tombar un document del qual els anticapitalistes no volen ni tocar una coma, sota amenaça de retirar el suport «cupaire» al presidenciable republicà.

Junts argumenta que el seu model de país està a les antípodes del de la CUP. Defensa l'escola concertada com a part essencial del model educatiu, argumenta que la salut pública no té per què estar gestionada sempre per centres de titularitat pública, no accepta la moratòria d'energies renovables i qüestiona la viabilitat econòmica d'un pla pilot sobre la renda bàsica universal, entre d'altres qüestions. Tot això suposaria esmenar l'esquelet, la base, del preacord entre republicans i «cupaires», que té un perfil netament progressista. Les mencions del candidat Aragonès en els seus discursos a Karl Marx o al Front Ampli d'Uruguai han fet regirar-se a les seves cadires els diputats de Junts.

Un full de ruta, 2 estratègies

Quant al full de ruta cap a la independència, tot i els gestos de distensió d'Aragonès en el seu discurs en el segon debat d'investidura, en favor de preparar escenaris alternatius al del diàleg amb l'Estat, Junts vol concrecions. No vol participar en un acord en el qual no confiï. Sosté que acceptar dos anys de negociació amb Madrid, malgrat no creure-hi i tenir clar que no donarà fruits, ha de ser a canvi que ERC assumeixi la unilateralitat com a via de futur i comenci ja a treballar-hi, a preparar-la, tan discretament com sigui necessari. Aquí és on encaixa el paper del Consell per la República, per, diuen a Junts, dur a terme aquesta tasca sense por a represàlies legals.

Pel que fa a la unitat d'acció al Congrés, els postconvergents avisen que serà impossible si l'home d'ERC a Madrid segueix sent Gabriel Rufián, amb el qual no comparteixen ni fons ni forma ni maneres. Junts llança exigències, tot i tenir quatre diputats (eren vuit fins que els de Puigdemont van trencar amb el PDeCAT) davant dels 13 representants d'Esquerra. La unitat és un objectiu difícilment assolible quan Junts vota en contra gairebé sistemàticament de qualsevol suport al Govern i en canvi ERC ha avalat la investidura i els pressupostos de l'executiu del PSOE i Unides Podem.

A tot això cal afegir-hi la negociació més pecuniària, encara per concretar, sobre qui gestiona cada conselleria. Els postconvergents reclamen Economia i àrees de pes econòmic i social (una mena de l'actual model de repartiment entre tots dos, però a la inversa) mentre ERC afirma que s'ha de partir de zero.

Es tracta, doncs, d'una tasca hercúlia. La intenció oficial i oficiosa de Junts és aconseguir un pacte i entrar al Govern, però no ha tancat la porta a complir la seva promesa d'evitar eleccions votant la investidura d'Aragonès i passant a l'oposició.