04 de abril de 2021
04.04.2021
L'Empordà
Joan Ridao

«El conflicte pot convertir-se en un empat infinit d'impotències»

S'acomiada del càrrec assegurant que «hi ha hagut gent que ha volgut instrumentalitzar els lletrats de forma interessada i ens ha volgut posar en una situació delicada»

05.04.2021 | 06:30
L'ex-lletrat major del Parlament Joan Ridao.

Ex-lletrat major del Parlament. Ridao ha escrit un llibre en el qual fa balanç de l'obra del Govern i la del Parlament per posar de manifest que el desplegament de tot el potencial que tenia l'Estatut «no ha estat possible». Destaca que es tracta d'un extens volum «sense antecedents en el dret públic del país».

El fins ara lletrat major del Parlament (Rubí, 1967) s'acomiada del càrrec amb l'obra Lleis polítiques de Catalunya (Marcial Pons, 2020), un extens compendi de tot el marc legal català.

Quin és l'objectiu del seu llibre?

És un volum considerable sense antecedents en el dret públic del país. Fa balanç de l'obra del Govern i de l'obra legislativa del Parlament de Catalunya per adonar-nos que des de 2010, amb la desaparició operativa de l'Estatut per part de Tribunal Constitucional (TC), el desplegament del nou Estatut i el potencial que tenia no ha estat possible.

Pel que fa a la Constitució i sobre la unitat d'Espanya, apunta el llibre que un referèndum d'autodeterminació és contrari a l'ordre constitucional i estatutari per raons tant competencials com substantives...

La sentència inaugural del TC sobre el procés és la 42/214, que és ambivalent, que representa una obertura moderada de la resposta del Constitucional als conflictes que es plantegen a Catalunya. Va anul·lar la declaració de sobirania del Parlament però es va mostrar receptiu. Afirma que és una aspiració política legítima; entre els actes preparatoris per definir l'objectiu polític d'un territori pot haver-hi una consulta. I emplaça els actors polítics a resoldre les seves diferències en el terreny del diàleg.

Ningú va recollir aquell guant?

El Parlament va seguir aprovant resolucions polítiques. I es va produir una inflexió al Tribunal Constitucional, que, d'acord amb l'esquema polític, recondueix els conflictes a la via jurisdiccional.

Sembla que el TC, quan veu que el Parlament manté el desafiament, obre un camí més contundent...

El TC opta per la via no només de declarar la inconstitucionalitat, sinó que opta per multes. El Govern té una posició determinada i a Catalunya hi ha canvis en el full de ruta. Hi ha un moment en què les lleis de desconnexió ja no posen en valor el dret a decidir, sinó que, com a conseqüència del rebuig als intents de negociació, vira cap al dret a l'autodeterminació i a la declaració unilateral d'independència de 2017.

En aquesta legislatura, l'independentisme ha demanat el cessament fins i tot del secretari general del Parlament, Xavier Muro, per no publicar determinats acords. Com es viu internament?

Hi ha hagut crítiques per totes bandes i també reconeixements. Se'ns vol atribuir als lletrats una funció de control de legalitat i el que fem és assessorar. Hem estat enmig d'aigües procel·loses i hi ha hagut gent que interessadament ens ha volgut instrumentar i posar-nos en una situació delicada.

Llavors estan vostès entre l'espasa i la paret?

Soc conscient que ve un període de tanta o més complexitat. Seria saludable que tots els actors reconduïssin aquest conflicte al marc polític i de diàleg. I ho dic en plural: el Govern, la Generalitat, la justícia ordinària i, molt assenyaladament, el Tribunal Constitucional. És a dir, un cert retorn a l'any 2014. Si no, aquest conflicte serà un empat infinit d'impotències.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook