Com explicar els greus -i inusuals- problemes sanguinis observats en algunes persones vacunades contra la covid-19 amb AstraZeneca? Aquesta qüestió urgent encara no té de resposta, però t'informem de cinc claus per entendre com funciona aquest vaccí.

1. Què s'ha observat?

1. Què s'ha observat?Els problemes observats en algunes persones vacunades amb AstraZeneca no són trombes corrents (formació de coàguls sanguinis) com es va informar al principi, sinó un fenomen «molt atípic», segons ha remarcat l'Agència Francesa de Medicaments (ANSM).

Es tracta de «trombosi de les venes grans, atípiques per la seva localització [cerebral majoritàriament, però també digestiva], que poden estar associades a una trombocitopènia [un dèficit de plaquetes sanguínies] o a problemes de coagulació» com hemorràgies, segons l'ANSM.

A mitjans de març, l'institut mèdic Paul-Ehrlich (PEI), que assessora el govern alemany, va informar d'una «acumulació sorprenent d'una forma específica de trombosi venosa cerebral molt inhabitual, associada a un dèficit de plaquetes sanguínies».

Segons els especialistes, això condueix a pensar en un fenomen anomenat 'coagulació intravascular disseminada' (CIVD).

Es tracta de «síndromes excepcionals, que es donen en casos de septicèmies greus» i que poden traduir-se en «trombosis i hemorràgies», va explicar recentment a l'AFP l'infectòloga Odile Launay, membre del Comitè de vacunes anti-covid creat pel govern francès.

2. Quina relació té amb la vacuna?

2. Quina relació té amb la vacuna?«No s'ha provat cap relació de causalitat, però és possible i s'estan fent anàlisis suplementàries», va dir dimecres l'Agència Europea de Medicaments (EMA), que tornarà a reunir-se per tractar aquest tema del 6 al 9 d'abril.

No obstant, altres especialistes d'Europa van ser més categòrics. «S'ha de deixar d'especular per saber si existeix una relació o no. Tots aquests casos van tenir símptomes entre tres i deu dies després de la injecció d'AstraZeneca. No hem trobat cap altre factor detonant», va afirmar el 27 de març a la cadena noruega TV2 Pål André Holme, cap d'un equip de l'Hospital Nacional d'Oslo, que treballa en aquests casos.

3. Quin és el risc?

3. Quin és el risc?Aquesta és la qüestió principal. Segons xifres de l'EMA, presentades dimecres, fins ara s'han detectat 62 casos de trombosis venoses cerebrals al món, incloent-ne 44 als 30 països de l'Espai Econòmic Europeu (UE, Islàndia, Noruega, Liechtenstein), per 9,2 milions de dosis de vacuna administrades.

S'han registrat 14 defuncions, tot i que no s'han pogut atribuir de manera segura a aquestes trombosis atípiques, va afirmar la directora de l'EMA, Emer Cooke, dimecres en una videoconferència. No obstant, l'agència va precisar que aquestes dades eren fragmentades.

A Alemanya, s'han reportat 31 casos sospitosos de trombosi venosa cerebral (19 dels quals estaven acompanyats d'un descens de les plaquetes sanguínies), amb 9 defuncions, segons l'Institut Paul-Ehrlich. Això representa 1 cas per cada 100.000 dosis de vacuna AstraZeneca administrades (2,8 milions).

També es van registrar casos a França (12 casos, incloent 4 defuncions, per 1,9 milions d'injeccions, segons l'ANSM); a Noruega (5 casos, incloent 3 morts, per 120.000 injeccions) i a Holanda.

El Regne Unit, que va utilitzar en gran manera aquest immunitzant a la seva campanya de vacunació, fins ara només havia reportat cinc casos. Però segons un balanç difós divendres, el nombre de casos ascendeix a 30 per 18,1 milions de dosis injectades.

Però com passa amb tots els medicaments, la clau està en ponderar els riscos i els beneficis.

4. Quins factors de risc hi ha?

4. Quins factors de risc hi ha?De moment, la majoria de casos van tenir lloc en persones menors de 65 anys, majoritàriament dones. Però no es poden extreure conclusions, ja que això es pot deure al fet que aquesta vacuna s'ha utilitzat inicialment, sobretot, en joves.

A més, el fet que sobretot hi hagi dones en els casos registrats es pot deure al fet que la vacuna s'ha utilitzat molt en la vacunació del personal sanitari, una categoria prioritària de població. Un sector en què treballen moltes dones.

«De moment, els exàmens no van identificar factors de risc específics per a aquests fets gaire aïllats, com l'edat, el sexe o un historial mèdic que inclogui problemes de coàguls sanguinis», va afirmar l'EMA.

5. A què es deuen aquests trombes?

5. A què es deuen aquests trombes?De moment, s'han formulat diverses hipòtesis que l'EMA haurà d'aclarir. En un estudi publicat 'online' el 28 de març, però que encara no s'ha avaluat per altres científics, investigadors alemanys i austríacs van establir un símil amb un altre mecanisme ja conegut.

El fenomen associat a la vacuna d'AstraZeneca «s'assembla clínicament a la trombocitopènia induïda per heparina (TIH)», va dir l'equip de científics, liderat per Andreas Greinacher (Universitat de Greifswald).

La TIH és una reacció immunitària anormal, greu i inhabitual desencadenada en alguns pacients per un medicament anticoagulant, l'heparina.

El grup d'investigadors proposa que se li doni un nom al fenomen observat amb la vacuna d'AstraZeneca (l'acrònim en anglès VIPIT).

El 18 de març, l'equip de l'Hospital Nacional d'Oslo ja havia considerat que aquests casos podien explicar-se per «una potent resposta immunitària» provocada per la vacuna.