El ple del Parlament ha tornat a rebutjar aquest dimarts, 30 de març, investir president de la Generalitat el candidat d'ERC, Pere Aragonès, per la qual cosa s'ha activat el termini de dos mesos abans que la cambra catalana es dissolgui automàticament i es convoquin eleccions.

En la segona volta de la investidura, Aragonès en tenia prou amb obtenir majoria simple per ser elegit president, és a dir, tenir més vots a favor que en contra, però ha recaptat els mateixos suports que en la primera votació de divendres: 42 vots a favor d'ERC i la CUP, 32 abstencions de Junts i 61 vots en contra del PSC-Units, Vox, els comuns, Cs i el PP.

Amb el segon intent fallit per ser investit, ERC i Junts tindran fins al 26 de maig --compten dos mesos des de la primera votació-- per desencallar les negociacions i evitar la repetició electoral.

Si en aquests dos mesos ni Aragonès ni cap altre candidat fos investit, es dissoldria automàticament el Parlament i es convocarien eleccions a mitjans de juliol, fet que no ha passat mai, a excepció de la legislatura anterior, quan va córrer aquest termini després de la inhabilitació de Quim Torra perquè no es va presentar cap candidat per substituir-lo, però no després del fracàs d'un candidat en la investidura just després dels comicis.

PRECEDENTS

PRECEDENTSEn la història del Parlament tampoc no hi ha cap precedent que un candidat a la presidència s'hagi tornat a presentar a la investidura després d'haver fracassat en les dues primeres votacions.

Tant Carles Puigdemont com Quim Torra van ser investits durant aquest termini de dos mesos, però ho van fer després de canviar el candidat a la presidència que s'havia presentat en un inici.

El 2015, Artur Mas havia fracassat en la primera i segona volta, i JxSí va acordar amb la CUP investir Puigdemont el 10 de gener del 2016, just el dia que acabava el termini per evitar la repetició electoral, i el 2018, després de les investiduras fallides de Puigdemont, Jordi Turull i Jordi Sànchez, Junts va plantejar Torra per ser presidenciable i va ser elegit dies abans d'esgotar el termini.

FALTA D'ACORD AMB JUNTS

FALTA D'ACORD AMB JUNTSLa investidura d'Aragonès ha tornat a fracassar en aquesta segona volta per la falta d'acord amb Junts, als qui el candidat republicà s'ha adreçat durant el seu discurs perquè considera que no hi havia "motius de pes que justifiquin allargar la formació del Govern".

"El que podem fer avui, no hem d'esperar dos mesos a fer-ho. Ni dos mesos ni dues setmanes ni dos dies. Perquè ens va la credibilitat del projecte que compartim, però, sobretot, per responsabilitat amb una ciutadania que està esgotada", ha afirmat.

Durant la intervenció, Aragonès s'ha reafirmat en el programa de govern que va plantejar en el ple de divendres, ha sostingut que les diferències no són sobre les polítiques que ha de fer el nou Govern, sinó sobre l'estratègia independentista, i ha reconegut el Consell per la República, tot i que ha apostat per coordinar-se però deixant clar que no acceptaria "substitucions ni tuteles".

Precisament el Consell per la República ha estat un dels esculls de les negociacions: Junts vol que tingui més pes i sigui l'espai de coordinació de l'estratègia independentista, mentre que ERC en un inici ho rebutjava, però aquests darrers dies s'ha obert que pugui ser l'òrgan que ocupi la direcció estratègica del procés sobiranista, tot i que ho condiciona al fet que primer es reformuli per integrar els principals partits i entitats independentistes.

L'aposta de Junts provocaria restar a la Generalitat potestat per prendre decisions de pes en l'estratègia independentista; unes competències que guanyaria l'òrgan que dirigeix Carles Puigdemont, en una proposta que coincideix amb el moment en què Junts ha perdut la presidència del Govern en favor del republicà Pere Aragonès --si hi ha acord--, per la qual cosa ERC recela d'aquest pla.

No obstant això, la portaveu de Junts, Gemma Geis, ha negat que la seva formació vulgui imposar tuteles a Aragonès, però li ha demanat "flexibilitat" i que reconegui que ERC té 33 diputats i no 68.

La dirigent de Junts ha destacat que estan més prop de pactar que divendres i ha confiat que arribaran a un acord els pròxims dies o setmanes, però ha instat els republicans a pactar una unitat d'acció dels partits independentistes a Madrid i una estratègia conjunta des de "l'exili" a Europa.

A més, ha qüestionat la premissa d'Aragonès que els obstacles per desencallar les negociacions són únicament sobre l'estratègia independentista, perquè ha criticat l'acord entre ERC i la CUP, que ha titllat d'"estèril" perquè assegura que no els interpel·la.

Segons ella, aquest pacte s'allunya del projecte que vol Junts per Catalunya i ha criticat especialment l'acord per impulsar un pla pilot sobre una renda bàsica universal, una crítica que ha provocat que la cupaire Eulàlia Reguant sortís a la palestra a advertir que aquest punt "no es toca".

El fracàs de l'intent d'Aragonès d'aconseguir la presidència de la Generalitat posa sobre de relleu que les diferències entre les dues principals forces independentistes --ERC i JxCat-- manifestades aquests anys no s'han superat i auguren un mandat ple de desacords o directament una legislatura inexistent si és que els dos pròxims mesos no aconsegueixen segellar un pacte de govern.