La Generalitat va incórrer l'any passat en un dèficit de 768 milions d'euros, equivalent al 0,4% del PIB, el doble de la taxa suggerida del 0,2% (la que garanteix finançament) una vegada suspeses les regles fiscals, però per sota del de 2019 a conseqüència de diferents ajustos comptables.

De fet, l'administració catalana va aconseguir l'any passat el nivell de despesa no financera més elevat de la història, amb 32.151 milions d'euros, amb una alça del 19%, lligat a l'efecte de la pandèmia del coronavirus.

Els ingressos no financers, 30.281 milions, van augmentar el 15,7% gràcies essencialment als recursos procedents dels recursos extraordinaris aportats per l'Estat a través del fons COVID, del qual a Catalunya li van correspondre uns 3.200 milions.

En tot cas, segons les estimacions de l'executiu català, el dèficit que comptabilitzarà és molt inferior al que seria el real, que situen entre el 0,7% i del 0,9% del PIB, la qual cosa suposaria entre 1.102 i 1.870 milions.

Es dona la circumstància que els ajustos comptables de 2020, en comptes d'empitjorar les xifres, les milloren almenys en unes tres dècimes, però amb ingressos de caràcter comptable que van significar la capacitat real de gastar més, segons fonts del Govern. Aquests ajustos comptables extraordinaris no es tradueixen en ingressos reals i es deuen a tres fets. En primer lloc, al canvi de criteris de comptabilització dels fons europeus que al desembre de l'any passat es va modificar del 50% al 100%. En segon lloc, pels ajustos derivats del Sistema Europeu de Comptes (SEC), que han determinat una reducció del dèficit. I l'altre ajust es deu al superàvit d'algunes entitats de Salut per l'increment de tarifes del 2020. Per al 2021, l'executiu català treballa amb una previsió de dèficit el més pròxima possible a l'1,1% del PIB.

La despesa va pujar en tots els departaments, especialment en el de Salut, amb una despesa executada que va arribar a 13.392 milions, la qual cosa suposa 2.861 milions més que en l'exercici precedent, dels quals 2.029 milions es van derivar exclusivament de la pandèmia. Unes altres conselleries afectades pels efectes de la crisi van ser Empresa, amb el 23,9% d'augment, o Cultura, amb el 45,9%.

Ajudes directes

El desfasament de l'any passat contrasta amb el del 0,62% de l'exercici anterior, si bé inicialment, el 2019, va ser de 1.329 milions d'euros, equivalent al 0,56% del seu PIB. L'objectiu compromès era del 0,1%. L'executiu català va atribuir el gruix del dèficit, 924 milions, a l'impagament del deute pendent de l'IVA per part de l'Estat i a l'incompliment dels acords aconseguits en la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics.

Segons les dades de la Generalitat, l'administració catalana va ser la que més recursos per càpita va destinar l'any passat a ajudes directes per pal·liar els efectes de la crisi, amb 221 euros per habitant. Al final, l'impacte de la COVID se situa en 4.761 milions, dels quals 3.628,2 milions van ser per a majors despeses de les previstes i 1.123,2, per minoració dels ingressos.