La doble abstenció pel veto global de Junts per Catalunya no va aconseguir moure gens ni mica els postulats de Pere Aragonès, que tampoc va resultar investit en la segona sessió del debat en comptar només amb el sí dels 33 diputats d'ERC i els 9 de la CUP. De manera més succinta, però en determinades ocasions més contundent, el presidenciable republicà va reiterar el seu projecte «no de Govern, sinó de país» ja expressat divendres passat. Això sí, després de plantejar en aquella sessió un pols a Carles Puigdemont pel lideratge estratègic del procés, ahir va anar fins i tot més lluny. Junts va replicar en un to més amable, atès que els de Puigdemont veuen avenços negociadors. Amb tot, segueixen exigint concreció en el pla independentista i esmenen amb contundència el preacord d'esquerres ERC-CUP.
«Cal coordinar estratègies per multiplicar fortaleses», va dir Aragonès, i va afegir que «cal reconèixer tots els actors», en referència implícita al Consell per la República (CxR) de Puigdemont. Però tot això «sense deixar de posar en valor les institucions polítiques de país, la Generalitat i el seu president», que són els que han de comandar. «Sense substitucions ni tuteles», va asseverar per dues vegades, rememorant les paraules de Manuel Fraga en referència al seu ascendent sobre José María Aznar i per reafirmar el lideratge del madrileny al congrés del PP de Sevilla, el 1990. A això la ahir portaveu de Junts, Gemma Geis -en un to global molt més conciliador que el seu company de files Albert Batet, absent per quarantena-, va respondre que «ningú li imposarà tuteles des de Junts ni menys des de l'exili», al mateix temps que el va emplaçar a no confondre «ni els seus electors ni el Parlament» i a ser «valent» i aplicar «flexibilitat» reconeixent que disposa de 33 escons, no de 68.
Paraules a Junts
La major diferència respecte el primer discurs del candidat va ser, potser, que sí que es va referir amb més profusió a Junts: «Ens uneix més que el que ens separa», va dir per sentenciar: «Les diferències són mínimes o no formen part dels arguments del veto». Geis també va recollir aquest guant, però va marcar tres grans diferències, no menors: el pla de Govern ?va criticar el d'ERC i la CUP per qüestions com la moratòria de l'energia eòlica o el pla pilot d'una renda bàsica universal?, la unitat al Congrés i què fer si la taula de diàleg amb el Govern no dona els fruits que espera el sobiranisme.
«Celebrem que Junts comenci a parlar de polítiques socials però comencem malament si no s'avenen a un acord de mínims. La renda bàsica universal no es toca», va dir la diputada cupaire Eulàlia Reguant amb la mirada posada en els representants postconvergents. Els anticapitalistes no estan disposats a que es modifiqui ni un apartat de l pacte assolit amb Esquerra. «Depèn d'ERC i Junts que aquesta legislatura sigui la de l'embat amb l'Estat i no la legislatura de l'embat de la gent contra el Govern», va alertar la cupaire.
Va reiterar el republicà la seva triple prioritat, sempre encapçalant per la crisi social i la reconstrucció econòmica i acabant per la resolució del conflicte polític. «Soc conscient que els esculls, que es van superant, es troben en aquest últim camp», va dir. En efecte, Geis en la seva resposta va demanar concrecions: «La nostra pregunta és què farem per trobar una solució, no demà ni el 2023, sinó avui; com ens preparem, com -en paraules de vostè- fem inevitable l'amnistia i el referèndum, quins plans de contingència fem per no haver d'improvisar davant la negativa de l'Estat». Aquesta és l'obsessió dels més unilateralistes de Junts, forçar ERC a dibuixar un escenari d'unilateralitat com a pla B al diàleg amb l'executiu de Pedro Sánchez.
En termes més retòrics, Aragonès no es va permetre grans cites, només dues. Una, en aquesta voluntat de sostenir els seus postulats, la de l'expresident d'Uruguai Pepe Mújica, pare del front ampli, idea que ERC intenta aplicar a Catalunya i que provoca urticària als postconvergents. I l'altra, una glossa a la voluntat de servir tots els catalans, no només els independentistes. L'autor de la cita és Carles Puigdemont, i la va realitzar en la moció de confiança a la qual es va sotmetre al setembre de 2016, un escenari, el de la ratificació parlamentària, que, si és investit, Aragonès ha pactat amb la CUP repetir.
Junts veu un to diferent
Després del debat, Junts va afirmar que el to i contingut d'Aragonès va ser diferent al de divendres. «Divendres va fer un discurs dirigit a la CUP, avui s'ha dirigit més a nosaltres», va apuntar un càrrec dirigent del partit de Puigdemont. Un partit que avança amb ERC ja en tots els fronts negociadors -full de ruta independentista, pla de govern, i repartiment de poder- i que, segons Geis, no vol eternitzar el diàleg, encara que relativitzen les urgències socials perquè hi hagi Govern. La diputada de Junts va arribar a afirmar que les eleccions catalanes s'havien posposat per a finals de maig i que mentrestant el Govern segueix prenent decisions.
