Gairebé quatre mesos després de deixar per sorpresa el seu càrrec de ministre per encapçalar la candidatura del PSC a les eleccions catalanes, Salvador Illa es va estrenar al Parlament no com a aspirant a presidir la Generalitat, sinó com a principal representant de l'oposició al candidat Pere Aragonès. En el seu discurs va barrejar la crítica a l'independentisme amb la defensa d'un projecte d'«alternativa sòlida» a 10 anys de procés que han deixat «un país esgotat», i també amb la constatació que, tot i que ERC ha triat la via del pacte amb JxCat, hi ha a la cambra «una majoria d'esquerres possible».

No es pot dir que Illa busqués amb el seu discurs persuadir Aragonès de donar un gir d'última hora i canviar d'aliances. Però sí que va voler constatar que ERC ha tornat de nou a apostar per «una deriva que aprofundeix en el bloqueig» quan tenia una alternativa. «Vostè ha escollit, i ha preferit seguir parapetat en la seva còmoda trinxera. És una postura fàcil, però el preu és una Catalunya paralitzada. Vol repetir un fracàs», va dir al candidat.

Illa va guanyar les eleccions, però el seu resultat no va ser prou robust per fer fora l'independentisme del poder. I el seu discurs es va moure entre aquestes dues circumstàncies. Va reprendre les idees de la seva campanya en el fet que Catalunya «no està pel que ha d'estar» -que és en la lluita contra la pandèmia i en reflotar l'economia, i no en discussions identitàries-, i va carregar contra el pacte de Aragonès amb els «antisistema» de la CUP, a qui va retreure el seu tracte cap als Mossos d'Esquadra.

«El canvi és irreversible»

Després de recordar que el PSC és ara el «primer partit de Catalunya», Illa va voler també llançar un missatge d'esperança als que volien una alternativa al Govern. «Els vull dir que Catalunya malgrat tot seguirà endavant, que el canvi és irreversible. El que Aragonès proposa avui no ajuda, fa nosa. Però és temporal, és conjuntural i passatger», va afirmar, assumint que haurà de treballar els propers anys a l'oposició si vol convertir-se en president.

En les rèpliques, on Aragonès va estar més incisiu, es va notar que Illa portava temps dedicat més a la gestió que al duel dialèctic. L'aspirant d'ERC va destacar que «el retrobament» entre catalans que proposa Illa «no pot ser un oblit, no oblidarem mai els que estan a la presó i l'exili».

Illa li va retreure llavors que «Catalunya està menys cohesionada que el 2010», i que l'independentisme «l'ha empobrit i ha desprestigiat les institucions» amb el seu «plantejament divisiu». «Resumeixo les meves peticions en dos: diguin la veritat i treballin per unir Catalunya», va afegir el candidat del PSC a les eleccions.