JxCat està fent pagar a ERC la investidura truncada de Puigdemont fa tres anys. Aragonès es va sotmetre a la penitència amb animositat, deixant entreveure que el Govern inevitable serà probablement també fallit, perquè a més de la promesa de la reconstrucció postpandèmia i de la seva voluntat de lluitar contra les desigualtats, va anunciar la seva determinació de «fer inevitable» l'amnistia i l'autodeterminació.

El candidat no va entrar en detalls de com fer inevitable el que per al Govern de l'Estat és innegociable. Cal suposar que Aragonès està al cas del que Quim Torra li va confessar l'altre dia a Gemma Nierga: «El primer que em va dir Pedro Sánchez en la nostra primera reunió va ser que ni parlar-ne de parlar d'autodeterminació, quina ingenuïtat pensar que el diàleg aconseguirà l'autodeterminació!», va exclamar Torra. Respecte de l'amnistia, el PSOE acaba de vetar la seva tramitació al Congrés dels Diputats.

Aragonès ha advertit que no podia garantir que aconseguís els seus propòsits, encara que va anunciar la seva intenció de promoure un acord nacional sobre els dos objectius. No se li pot escapar que és més fàcil crear els nous departaments que va citar o tancar algun dels pactes nacionals enumerats (indústria, transició ecològica, territori) que culminar una negociació històrica plantejada en els termes actuals. Si no té recorregut, la CUP es desanimarà aviat i ERC es quedarà mà a mà amb les desconfiances de JxCat. Illa li va demanar a Aragonès que comencés per dir la veritat del que es pot fer i després li va oferir el seu suport per dialogar amb Madrid sempre que hi hagi una taula de negociació a Catalunya on consensuar les propostes a presentar al Govern. Tot el contrari del que pretenen els seus socis inevitables. Batet ho va deixar clar a Aragonès: governi vostè els assumptes autonòmics des de la Generalitat i deixi per al Consell per la República l'avanç cap a la independència.