23 de març de 2021
23.03.2021
L'Empordà

L'enigma Puigdemont

Junts defensa la bicefàlia Waterloo-Generalitat mentre ERC vol redefinir el paper de l'expresident Els postconvergents no garanteixen el vot a Aragonès i afirmen posar el focus en el full de ruta

23.03.2021 | 06:30
Carles Puigdemont, en una imatge al Parlament Europeu.

Carles Puigdemont és alguna cosa més que el líder de Junts per Catalunya. És la personalització d'una estratègia, és un poder no discutit amb tentacles des de l'estranger al Govern de Torra i a les organitzacions cíviques de l'independentisme. JxCat té, doncs, una línia vermella, que es diu Puigdemont. I la principal espina clavada amb ERC és, precisament, la investidura no portada a terme de l'expresident, de la qual culpen el republicà Roger Torrent. Però, què farà Puigdemont si el republicà Pere Aragonès és investit i pren les regnes sense demanar permís per a res a Waterloo? Aquest és el gran enigma, de la resposta del qual depèn, en gran part, l'èxit o no de les negociacions entre ERC i Junts.

Quan el líder postconvergent va guanyar les eleccions de la trinxera independentista, el 21-D del 2017, va idear un doble nivell de governança, coneixedor dels obstacles que l'Estat (i la pròpia lògica) posaria a una presidència de la Generalitat des de Waterloo. Aquí va néixer la idea del Consell per la República (CxR), com a «govern a l'exili» amb una assemblea de representants que no són elegits per sufragi, sinó pel càrrec que ocupen a cadascuna de les administracions on sí es vota. És a dir, un òrgan amb les mans lliures per fer i desfer l'estratègia cap a la independència. La Generalitat autonòmica s'hagués quedat, poc menys, que com una gestoria on liquidar el dia a dia. Òbviament, Puigdemont presidiria el CxR i «un altre candidat de JxCat», el Govern.

«Biaix partidista»

Aquest esquema de Puigdemont i del seu Consell mai ha funcionat com a comandament unitari (ERC i la CUP l'han minimitzat) i xoca frontalment amb els designis d'ERC, la guanyadora, aquesta vegada, de la «conferència independentista», utilitzant termes de la NBA. La futurible consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va ser molt clara ahir a RNE: «Ni ERC ni la CUP veuen en el CxR l'òrgan de direcció col·legiada per portar l'estratègia del procés independentista», com proposa Junts, encara que sí que reconeixen la importància d'aquest organisme. I va sentenciar que Puigdemont «havia de tenir el seu paper». L'exconsellera Meritxell Serret, a Nació Digital, va sentenciar que el Consell «ha tingut un biaix partidista».

Junts apunta que el paper de l'expresident no és el principal escull, sinó que és el full de ruta. ERC no afirma ni nega res i només respon sorneguerament amb un «oi que ho sembla?» quan s'inquireix sobre si el paper de Puigdemont està complicant la negociació. Sobre el full de ruta, els republicans insisteixen que s'ha avançat i recorden el preacord assolit amb la CUP, en què s'esmenta el «nou embat democràtic, si pot ser, un referèndum». Exigeix ??més Junts que la CUP?

Un pacte republicà-anticapitalista que va forçar Junts a sortir de la cantonada. Amb el suport de la CUP a ERC, si finalment es dona, no hi havia motiu per no convocar el ple que ha d'ungir el republicà, i això és el que va anunciar ahir Laura Borràs, flamant presidenta de la cambra, que avui iniciarà la ronda de contactes. Jordi Sànchez, secretari general de Junts, establirà avui la posició de la seva força. I destacats dirigents de la formació no descarten prémer el botó nuclear del no acord divendres.

Mentrestant, la CUP va usar el preacord amb Esquerra com a ariet contra Junts, a qui acusen de no voler parlar d'un canvi de polítiques cap a l'esquerra. Els anticapitalistes retreuen als de Puigdemont que no hagin respost a les seves propostes en matèria socioeconòmica, presentades fa ja tres setmanes, i dedueixen que intentaran dilatar els terminis, de la mateixa forma que van fer amb la designació de Borràs.

Fonts de el partit anticapitalista apunten que en el procés de debat amb les assemblees territorials que comença demà es perfilarà el sentit del seu vot en el debat d'investidura, però també el paper de Junts en la negociació i la relació de futur. La tensió està servida, perquè les organitzacions parteixen de punts de vista oposats: Poble Lliure vol fer un pas endavant amb responsabilitats en l'executiu, però Endavant ho descarta. Fonts del partit admeten que estan «molt lluny» d'entrar al Govern.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook