23 de març de 2021
23.03.2021
L'Empordà

Una altra oportunitat al diàleg, gir a l'esquerra i aval dels pressupostos

El preacord entre ERC i la CUP obliga els anticapitalistes a donar estabilitat al Govern i esquiva un compromís clar amb el referèndum

24.03.2021 | 06:30
Pere Aragonès i Jordi Sànchez se saluden en presència de Laura Borràs.

La investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat ha superat un primer obstacle amb el preacord establert entre ERC i la CUP, pel qual els nou diputats de la formació anticapitalista votaran divendres a favor del candidat republicà. No obstant, Aragonès encara necessita el vistiplau de Junts per Catalunya per assegurar-se l'elecció al Parlament. Aquests són els 10 punts principals del pacte entre Esquerra i els cupaires.

ERC i la CUP han acordat donar un marge de dos anys a la taula de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez per encarrilar una «sortida política al conflicte català» i decidir, a la primera meitat del 2023, si val la pena mantenir la via de la negociació o és moment de llançar un «nou embat democràtic per l'autodeterminació, per la via que el conjunt de l'independentisme valori com la més adequada». El document suggereix «prioritzar la via del referèndum», però no la fixa com un compromís ineludible. Sí que planteja la creació d'una «taula de direcció estratègica» de l'independentisme que s'encarregaria de «preparar les condicions» de l'esmentat embat.

Un dels principals esculls de les negociacions entre ERC i Junts per arribar a un acord és quin òrgan ha de coordinar l'estratègia de l'independentisme i el paper que ha de tenir el Consell per la República, que presideix Carles Puigdemont. En aquest sentit, el preacord subordina el Consell per la República a la nova «taula de coordinació estratègica», en la qual hi hauria representats de partits i entitats. Tot i que no n'especifica la funció, el document situa el Consell de l'expresident al mateix nivell que l'Assemblea de Càrrecs Electes, en la qual sí que hi participen ERC i la CUP.

El preacord contempla modificar el protocol de desnonaments judicials i la no intervenció de les brigades d'antiavalots dels Mossos en desnonaments de famílies i persones vulnerables. El document també demana simplificar els processos: ampliar els terminis per elaborar l'informe d'avaluació dels serveis socials previ al desnonament i «suspendre els desnonaments fins que no es garanteixi el dret a l'habitatge a través del parc públic».

ERC i la CUP es comprometen a implementar, «a curt termini», una banca pública catalana a través de l'Institut Català de Finances (ICF) i, a mitjà termini, una renda bàsica universal per a les franges d'edat més vulnerables. El desplegament d'aquesta renda bàsica contempla tres fases abans del 2023.

Les dues formacions acorden crear una comissió parlamentària sobre el model policial català, «fonamentada en els principis de transparència, democratització, detenció de qualsevol tipus d'abús policial». El document recull també el compromís de suspendre l'ús dels projectils de foam i un pacte per retirar les acusacions particulars contra participants en manifestacions, tret dels casos en què els agents de policia hagin resultat ferits i tinguin lesions «acreditades amb certificat mèdic».

El preacord preveu desplegar un «pla de rescat social i garantir drets i cohesió social», quelcom que inclou un augment de recursos per reduir ràtios en l'educació primària i secundària, i l'estabilització de la plantilla educativa a través de convocatòries. En l'àmbit de la salut, s'estudiarà la millora de les condicions laborals i retributives dels professionals de l'àmbit sanitari.

El punt que més crida l'atenció del preacord és el que compromet els anticapitalistes a facilitar l'aprovació dels pròxims pressupostos de la Generalitat. En concret, la CUP està disposada a «facilitar la governabilitat» i garantir l'«estabilitat pressupostària» si es compleixen els compromisos subscrits per les dues formacions, mentre que Aragonès, si és investit president de la Generalitat, se sotmetrà a una qüestió de confiança «abans d'acabar la primera meitat del 2023».

El document inclou la modificació de la renda garantida de ciutadania, complements de vivenda i abordar la pobresa infantil, així com exigir al Govern central el permís de residència amb permís de treball per a joves migrats ex-tutelats per a la seva inserció. En relació amb aquest últim punt, també s'acorda combatre «totes les ideologies que promouen l'odi, el racisme i la discriminació» amb un pla integral contra el racisme, la xenofòbia, l'antigitanisme, la islamofòbia i qualsevol altra forma de discriminació etnicoracial.

ERC i la CUP preveuen reformar el reglament del Parlament per «garantir la seva sobirania», el «blindatge dels drets materials, civils i polítics» dels diputats i ser un «mur contra el feixisme», uns objectius que, a priori, comparteix JxCat. El propòsit d'aquesta modificació seria intentar assegurar que la cambra catalana tingui l'última paraula en cas d'inhabilitacions, processaments o condemnes judicials de diputats, ja siguin relacionades amb el procés independentista o la que manté imputada per quatre presumptes delictes de corrupció la mateixa presidenta del Parlament, Laura Borràs.

L'encaix més complex amb Junts podria estar en aquells compromisos programàtics que suposen fer un gir a l'esquerra en polítiques socials i econòmiques. Es tractaria de l'esmentada renda bàsica universal, el pla de rescat social, les mesures sobre vivenda i salut, un pla d'estabilització dels 90.000 interins i temporals del sector públic català, el projecte de banca pública, l'objectiu de remunicipalització de l'aigua i la gestió dels fons europeus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook