Esquerra Republicana (ERC) i la CUP van arribar ahir a un preacord per investir Pere Aragonès com a president de la Generalitat. Després de setmanes de negociacions entre JxCat, la CUP i ERC, aquest és el primer pas per poder arribar a un pacte entre tots els independentistes que faci viable una investidura abans que divendres vinent expiri el termini per convocar el ple que ho faci possible. Les negociacions, però, continuen, i les converses han de seguir aquesta setmana, donat que les tres formacions s'han compromès a intentar fer un pacte d'investidura i, si pot ser, de legislatura. Després del pacte per a la presidència del Parlament, aquest preacord afegeix pressió a JxCat perquè s'hi sumi.
Les comissions negociadores de les dues formacions van esbossar un preacord que fixa les prioritats de la legislatura en clau «social i nacional» i que permetria garantir l'inici de la legislatura, així com la seva estabilitat. Tot i això, aquest document encara s'haurà de sotmetre a la validació dels respectius òrgans interns.
El dret a l'habitatge és un dels aspectes que les dues formacions han acordat reivindicar, no només per donar resposta a l'emergència de l'habitatge de forma immediata, sinó també per poder generar un canvi de model a mitjà termini. Així, veuen necessari impulsar una agenda legislativa catalana en matèria d'habitatge, i alhora, actualitzar els protocols per evitar desnonaments a persones en risc de vulnerabilitat.
Pel que fa a les polítiques de salut, han confirmat que han de prendre una rellevància «evident» en una legislatura que estarà marcada encara per la pandèmia de la COVID-19 i la crisi que se'n deriva. Per això, ERC i la CUP consideren que s'ha de reforçar l'atenció primària per situar-la «al centre del sistema sanitari públic». Per fer-ho, es marquen com a objectiu assolir el 25% del pressupost de Salut en aquest aspecte.
Introduir canvis en la gestió de l'ordre públic és un altre dels preacords a què han arribat republicans i cupaires. Les dues organitzacions independentistes consideren «imprescindible» un canvi en les actuacions policials en l'ordre públic de manera que, mentre no es publiquin els protocols, se suspengui l'ús dels projectils de foam per part dels cossos policials a Catalunya. En la mateixa línia, acorden poder implementar una comissió parlamentària d'estudi sobre el model d'ordre públic a Catalunya.
Les negociacions entre els dos partits també han avançat en clau nacional. En aquest sentit, les dues formacions es comprometen a preparar «les condicions necessàries» al llarg de la legislatura per a realitzar un nou embat democràtic, «preferentment en forma de referèndum», mentre es manté l'aposta d'ERC per un procés de negociació, per resoldre democràticament el conflicte de Catalunya amb l'estat espanyol.
El judici de Borràs
Per altra banda, la nova legislatura catalana ha començat amb els habituals enfrontaments entre l'independentisme i la justícia, en aquesta ocasió per la querella contra l'ex-president del Parlament Roger Torrent i altres membres de la Mesa per desobediència, o la revocació del règim de semillibertat als presos del procés. En els propers mesos, amb tota probabilitat, es viurà un altre contenciós: el que protagonitzarà la nova presidenta de la cambra, Laura Borràs, investigada per quatre delictes de corrupció.
Quan aquestes indagacions arribin al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s'obrirà un procés que pot desembocar en l'obertura de judici oral contra ella. En aquest moment, el reglament del Parlament preveu la possible suspensió de Borràs com a diputada, però, segons fonts jurídiques, aquesta possibilitat és més que remota. En tot cas, Borràs coneix aquest conflicte i ha proposat reformar el reglament de la cambra per blindar-se encara més. Ciutadans ha contraatacat presentant ja una iniciativa parlamentària per evitar aquesta reforma del reglament, adduint que la nova presidenta de la cambra pretén «evitar les seves responsabilitats com a política».
L'actual reglament del Parlament estableix que, en casos d'una acusació per delictes de corrupció, la Mesa del Parlament «ha d'acordar la suspensió» del diputat afectat «de manera immediata» quan s'obri judici oral. Però afegeix de seguida que «si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d'incompatibilitats aplicable», serà necessari un dictamen previ de la Comissió de l'Estatut dels Diputats. Aquest concepte dels «dubtes» obre ja una porta al fet que la decisió sigui una altra diferent de la suspensió. De fet, segons l'entorn de Borràs, aquesta suspensió «immediata» és «un disbarat jurídic contrari a la jurisprudència d'Estrasburg i de la Comissió de Venècia».
