La Fiscalia va reclamar ahir a l'Audiència de Barcelona que ordeni l'ingrés a presó de tres membres de «la manada de Manresa» condemnats a entre 10 i 12 anys de presó per abusar sexualment per torns d'una menor el 2016. L'acusació pública ha sol·licitat l'empresonament pel risc de fuga dels imputats, ja que dos components del grup estan fugits des del desembre del 2019. Els jutges van tardar llavors 47 dies a dictar la recerca i captura.
La fiscal al·ludeix també en el seu informe a la voluminosa pena de presó, confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Però la decisió no és ferma, ja que els acusats van recórrer al Suprem, cosa que el ministeri públic no va fer malgrat defensar que no va ser abús, sinó agressió sexual.
Els fets van ocórrer el 26 d'octubre del 2016 en una festa de Halloween celebrada en una fàbrica abandonada de Manresa, en una zona aïllada a prop del campus universitari. Un dels acusats, que coneixia la víctima, se la va emportar a un lloc apartat, la va violar i després va animar altres persones a fer-ho per torns.
Procés polèmic
El judici va estar marcat per la polèmica. En la seva qualificació provisional, la Fiscalia va acusar els implicats d'un delicte d'abusos sexuals, però durant la vista a l'Audiència de Barcelona va elevar la seva imputació a agressió sexual per la intimidació exercida. El tribunal no va acceptar aquesta tesi i només va condemnar per abusos, la qual cosa va desencadenar protestes de grups feministes.
El TSJC confirma la pena
La Fiscalia, l'acusació particular i la defensa, per diferents motius, van recórrer davant el TSJC, que aquest febrer va confirmar la resolució, en entendre que no està provada la «intimidació ambiental». Només va acceptar augmentar de 12.000 a 60.000 euros la indemnització, tenint en compte la «gravetat de l'atac a la indemnitat sexual» que a la primera sentència es qualifica d'«extremadament intens i especialment denigrant».
Els magistrats de l'Audiència de Barcelona remarcaven en aquesta resolució que no hi ha «cap dubte» que el tribunal del cas va considerar que «l'única circumstància que va determinar l'anul·lació de la voluntat» de la víctima és que estava sota els efectes de substàncies tòxiques, més enllà que tenia 14 anys, «que converteix un eventual consentiment en irrellevant».
